Publicitat
TONA CODINA

Que no sigui per por

[Per Tona Codina i Farriol, publicista i consultora de comunicació]

“Ho tinc clar. Em vull fer autònoma”, em diu una veïna. “Tens dos minuts? Fa cinc anys vaig deixar la feina després de l’enèsima fusió del banc. Llavors amb el meu marit vam acordar que jo em quedaria a casa per cuidar les nostres filles, però ara ja necessito tornar a treballar i desenvolupar-me. Durant aquest temps mai vaig deixar d’escriure, que és la meva gran passió. Fins i tot vaig fer un curs de copywriting –redacció creativa per a publicitat–. Ho he rumiat durant el confinament i li he dit al meu marit que vull ser copy. De fet, ja tinc algun client. Ell em diu que si viurem de l’aire del cel amb aquesta professió estranya. Veig que en el fons té por d’haver de fer canvis a casa, no trobar el plat a taula o el pis fet un caos quan arribi, però jo ho vull fer, soc bona i crec que puc sortir-me’n. Com ho veus, tu que t’hi dediques?”.

Aquest és el cas que he conegut darrerament. Em va tocar, perquè els dubtes principals sobre si podria tirar endavant el negoci li venien, sobretot, perquè es sentia qüestionada pel marit, perquè ell menystenia aquesta activitat professional. D’entrada, li vaig comentar que de redactors creatius freelance n’hi ha moltíssims, així que per la professió no serà. L’altra cosa és que cal estar preparada i que el moment és difícil.

Emprendre en una activitat en la qual no tens experiència és sempre més arriscat. El cas m’ha recordat el llibre Escola d’emprenedors dels amics Albert Torruella, Ferran Peiró i Guillem Perdrix. El van publicar el 2011, en plena primera part d’aquesta crisi llarga que encara dura. Per això, ara que moltes persones es replantegen el futur laboral, és oportú treure-li la pols. La fórmula del llibre va sorprendre perquè era divertida i amena: associaven 10 tipologies de persones emprenedores a personatges de còmic. Fora de l’acudit, el llibre funciona encara, com a guia, per a qui comença a muntar-se pel seu compte, analitzant els pros i els contres.

Recordo l’Scoby Doo, que representava el que té por i mai s’acaba de decidir però està més preparat del que es pensa. També la Marge Simpson, arquetip de la dona que munta una botiga per distreure’s, però llavors s’adona que el negoci demana molta dedicació i en dos mesos se la vol traspassar. O el David el Gnomo, ultra empàtic, que no s’atrevia a posar preus gaire alts i acabava mig regalant els seus serveis. Ara, amb la distància, hi afegiria la Mafalda, dona sàvia, perseverant i decidida, que rumia i té les neurones endreçades, fa els passos adients per iniciar-se en l’activitat de manera raonada, es prepara i, com una formigueta, arriba a bon port.

Ja sabem que no és fàcil ser autònom. Fer-te autònoma si ets mare, encara menys, perquè tens més pressió social i en una època crítica com aquesta, molta més incertesa. Però jo et diria: prepara’t i tira endavant. Que no sigui per por. Ni per la teva, ni la del teu entorn. Si necessites validar el teu model de negoci, ves al teu ajuntament i demana pel servei de promoció econòmica.

A Sabadell, per exemple, els tècnics del Vapor Llonch fan molt bona feina, t’ajuden a validar el teu pla d’empresa i si a primer cop d’ull pot tenir sortida financera. Un cop ja hagis començat a caminar, associacions com ara Emprenedores Teixint Sabadell o la Xarxa Onion t’ajuden a mitigar la sensació de soledat i pots compartir els neguits emprenedors. Ara que hem patit el confinament, el grup de WhatsApp de la Xarxa està prenent força com a mur de cooperació entre empreses.

Mafalda, doncs, no siguis Scoby Doo, ara et toca a tu: si et sents preparada, prova-ho. Que no sigui per la por del teu marit a canviar les coses.

Publicitat

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top