Una castellera, ahir al seu local / LLUÍS FRANCO
Ara, els nous objectius per la tornada (sigui quan sigui), seran totalment diferents. “Arribarem oxidadets”, vaticina Jiménez. Així que hauran d’anar a poc a poc, per evitar lesions. I buscar sàvia nova, ja que la canalla haurà crescut. “Qui ara era enxaneta, en el futur serà dosos. O potser fins i tot quintos”, preveu. “Així que necessitarem nova canalla”, amb la qual començar de zero.
L’impossibilitat d’assajar
Ara mateix, fer assajos és impossible. “Al principi es va parlar de fer assajos de 30 persones, però és que ni així“, diu Jiménez. “No es poden fer proves amb pinya, perquè és massa gent. Tampoc és poden fer troncs nets (sense pinya aguantant-hi), perquè també necessites gent voltant amb les mans amunt a l’aire per si el castell cau”, explica gràficament.
Xarxa fixa
És cert que el local de Castellers de Sabadell compta amb xarxa de seguretat, una infraestructura fixa amb dos forats pels quals es cola el tronc del castell, amb el que pots assajar torres (habitualment, d’entre 4 i 7 alçades) i pilars. Però malgrat que doni seguretat, igualment necessita que hi hagi gent al voltant. “Si la canalla cau, cau sobre la xarxa, no es cola pe forat. Però a la resta del tronc, la xarxa no li protegeix tant”.
Per tant, pràcticament només es podria assajar algun grup petit amb la canalla, així com altres moviments tècnics. “Però és com si no tens prohibit jugar a bàsquet: No té massa sentit que et posis a assajar, perquè després et frustraràs de no poder sortir a pista”, compara la saballuda.
Tot i així, hi ha veus i opinions diferents, tant a Sabadell com a altres colles, que sí que voldríen recuperar petits assajos. Però ara per ara, la política és d’aturada total.
De 0 a 70 anys
A més a més, la colla és molt variada sociològicament. I intergeneracional. Des de criatures a castellers de més de 70 anys. “I per responsabilitat, no pots intentar accelerar per recuperar l’activitivat quan tens gent de grups vulnerables”, explica Jiménez. O totes o ningú. “Un dels trets característics del món casteller és que és comunitari”. Per aixecar el castell, es necessita persones amb cossos de diferents alçades i pesos. Amb més tècnica o amb més físic. Al castell o a la pinya. A les gralles. A l’afició. Un darrer apunt: Si només assagen uns pocs, la resta (la pinya) no se sentirà interpel·lada a assistir a l’actuació, quan toqui de veritat.
Mural de gralles, ahir al seu local / LLUÍS FRANCO
I justament, Sabadell sí que va arrencar la temporada castellera de 2020, tot i que fos un inici amb coitus interruptus. El 8 de març anaven a plaça, estrenant-se amb 4d8 a Barberà. L’escenari no era causal: Ja fa uns anys que, cada març, estrenen temporada amb una actuació al municipi vallesà. “Per proximitat, la sentim com la nostra segona casa. Hi anem cada any dos cops, tant a l’inici com al juliol, per la seva FM”, explica Jiménez. Enguany, a més a més, coincidia amb el Dia internacional de la dona treballadora, a la que s’hi van sumar. Curiosament, la dreta politico-mediàtica va culpabilitzar les manifestacions del 8M, tot acusant-les de ser propagadores de la Covid-19.
Són de les poques colles que van arribar a anar a plaça al març. També Castellers de Barcelona i Vila de Gràcia havien fet el 4d8. I les altres colles, amb més solera? A la zona tradicional (les comarques de Vilafranca i Tarragona), que aplega les colles més potents, comencen els assajos unes setmanes més tard i acaben amb castells de gamma extra.
Pagar un crèdit bancari
Ara bé, si no actues, no cobres. Aquest és l’escenari en el que es troben les colles, també Sabadell. I és que la principal font d’ingressos són els propis ajuntaments que contracten les entitats per celebrar les seves respectives festes majors. També és cert que sense activitat, també es redueixen considerablement les despeses: No pagues busos (per portar els membres al poble d’actuació), ni ambulàncies. I si el 2021 no arrenca, ni assegurança.
Ara bé, Castellers de Sabadell sí que té una despesa fixa que ha d’assumir sí o sí: El crèdit ICO, que va demanar fa uns 10 anys per escometre la rehabilitació de la nau en la que assagen. Es tracta d’una cessió d’ús de l’Ajuntament (a qui pertany l’edifici), però va ser Castellers qui va assumir el cost majoritari de la reforma després de guanyar el concurs públic.
“Estem tirant de matalàs, i per ara ho podem assumir”, revela Jiménez. I és que les quotes de socis, els patrocinadors i comerços fan també una certa font d’ingressos. També s’han presentat a la línia d’ajudes per Covid-19 llançada per l’Ajuntament.
Una situació que afecta igualment a la resta d’entitats de cultura popular, com els geganters, bastoners, colles de foc (malgrat que aquestes no fan despesa en pólvora…).
Bea Jiménez, ahir al local de Castellers / LLUÍS FRANCO
Feminisme
Ares colles també enfronten reptes i polèmiques més enllà de les merament castelleres. Un d’ells és aconseguir la paritat entre gèneres. Castellers de Sabadell compta actualment amb una dona com a cap de colla, que és un fet poc habitual. Anomenada el 2017, és la primera dona en ocupar aquest càrrec des de la fundació de la colla, l’any 1994. “És una anomalia, reflex de la societat en la que vivim”, explica Jiménez. Amb el 40% de les membres les colles sent dones, no estan en llocs de visibilitat. Val a dir que justament Sabadell no només té una dona com a cap de colla, sinó que fins fa poc la presidenta era una altra dona, Núria Benítez. Actualment, el president és l’exalcalde de Sabadell Joan Carles Sánchez (PSC).
“A priori, no tenim els problemes d’altres colles, enraona Jiménez. A més a més, ara arriba una generació de dones joves, universitàries, que ocuparan llocs visibles”, afegeix. “Parlem de feminisme, quan hauríem de parlar de masclisme”.
La guerra dels drets d’imatge
Un altre dels debats del món casteller és l’anomenada guerra de les televisions: un conflicte creuat entre diferents colles (i els diners que reben per drets d’imatge) i les televisions (qui pot les retransmissions). “És un tema molt cmplicat. Potser s’hauria de repensar, perqu parlar de drets d’imatge quan ara mateix no podem ni actuar…“, arrenca Jiménez.
Xarxa amb què s’assaja / LLÚIS FRANCO
La cap de colla, en tot cas, assegura que és un tema que a Sabadell passa un poc de refiló. “No estem al marge, perque també ens interepel. Però no ens enganyem: som una de les colles grans”.
La conveniència de participar del Concurs de Castells de Tarragona (que es celebra bianualment) és un altre tema que en el passat ha tret espurnes, si ve Sabadell assistit les darrers tres ocasions: 2014, 2016 i 2018.
Una darrera conclusió: “El que passa és que som passionals, i tots els debats s’encenen”.
