La farmàcia marcava la mitjanit. Encara no havia canviat l’hora, de fet eren les 23 h del diumenge. Sabadell ja feia una hora que estava dins del toc de queda. No hi havia vianants ni tampoc vehicles: els carrers estaven buits i hi havia un silenci estrany, que esgarrifava i recordava massa al març. Res a veure amb les nits de divendres i dissabte, quan es va esprémer –fins a l’última gota– l’alcohol dels botellons clandestins.
Minuts després del toc de queda, era excepcional veure algú pels carrers i avingudes de la ciutat. Un repartidor de Glovo encara pedalejava per la ronda Zamenhof, on també circulava un taxi. I poc després, un autobús sense passatgers. Passat l’Eix Macià, un camió de repartiment d’un supermercat trencava el silenci estrany. Un senyor que havia sortit a llençar les escombraries observa el repartidor. De lluny, una dona passejant el gos. El nou estat d’alarma els impedia des de feia uns minuts fer el que és més bàsic, quotidià, entre les 22 h i les 6 h. Així i tot, ells feien la seva, ignorant que a uns metres unes llums blaves ja avisaven del primer control policial.
La Policia Municipal es va desplegar a la plaça d’Espanya amb la Gran Via. Vuit agents encarregats de vigilar els moviments, fer els primers advertiments. S’avisava però no es multava. Van passar quatre cotxes comptats i només li va tocar pagar al conductor d’una furgoneta per anar acompanyat i no dur la mascareta. “La veritat… poc moviment. No hi ha res”, comentava un agent a un altre. El caporal argumentava que era bo que el preavís fos un diumenge, un dia “fluix”, per començar a conscienciar. “Res a veure amb un divendres o un dissabte”, assenyalava. La primera nit de toc de queda, el dispositiu policial es va repetir en una quinzena de punts de la ciutat. Un total de 38 intervencions. “Normalitat absoluta. La majoria es va quedar a casa”, argumenta l’intendent Quesada.
No hi va haver color amb la nit anterior, ni la del divendres. Molts joves van aprofitar l’últim cap de setmana de llibertat –per dir-ne alguna cosa– per fer les últimes copes. Un macrobotellón, amb més de 30 persones ballant i consumint alcohol a la via pública, a tocar de la Bassa; i escenes similars al Parc Catalunya, al Parc Vallès, al Pavelló del Nord… 142 denúncies en 72 hores per beure al carrer i no portar mascareta. “És un rècord des del juny”, lamentava el regidor de Seguretat, Jesús Rodríguez, que explicava –en to greu– que “s’han posat encara més seriosos”. També amb els bars i restaurants, als quals vigilen de prop perquè només facin serveis take-away.
Les restriccions existents no havien complert les expectatives. En canvi, l’estat d’alarma i el confinament nocturn semblen útils per aturar les actituds incíviques d’un sol cop. Bé, per aturar-ho tot en general. Els botellons van descansar diumenge, no era un dia per sortir. El que no comptaven molts dels seus adeptes és que la ressaca serà llarga. Tant com duri el toc de queda i les multes. A partir d’ara, les nits seran igual de llargues. O potser més encara, sense sortir de casa.
Fotografies: Victòria Rovira
