Publicitat
Oci i cultura

Xavi Argemí: "He après a viure amb la mort a la vista"

Argemí dedica el llibre als seus dos nebots, el Pep i la Mariola, i als que puguin venir en el futur / VICTÒRIA ROVIRA

La força que Xavi Argemí ha perdut a braços i cames la té en abundància al cor, al cap i a l’esperit. Diagnosticat amb distròfia muscular de Duchenne als 3 anys, aquest jove sabadellenc transmet serenor, esperança i fortalesa per cada porus de la pell. I també en cada paraula.

Argemí, de 25 anys, acaba de publicar el llibre Aprendre a morir per poder viure. Petites coses que fan la vida meravellosa, editat per Rosa dels Vents, del qual ja se n’ha imprès dues edicions en la seva primera setmana a les llibreries.

Al text explica la seva experiència amb la Duchenne, una malaltia degenerativa que l’ha obligat a acceptar la manca de mobilitat, les limitacions d’una cadira de rodes i la proximitat de la mort. Però sobretot hi transmet la seva visió sobre la vida, la família, l’espiritualitat i l’esperança.

“He après a viure amb la mort a la vista. O el que és el mateix: he estat aprenent a morir per poder viure. I, paradoxalment, la meva vida no està sent una vida desgraciada”, explica Argemí, que reconeix que la fe i el seu entorn proper han estat clau per afrontar la seva situació.

Després d’algunes crisis respiratòries que gairebé li lleven la vida, assegura encarar aquest moment amb realisme i il·lusió: “Realisme, perquè veig que les limitacions cada vegada són més importants; i il·lusió, per aprofitar els minuts, dies o anys que em queden per fer fàcil la vida als qui estan al meu costat i, a través del llibre, a tanta gent com pugui”.

Fer (i ser) un bé per als altres

Home discret i tranquil, Argemí s’ha llançat a publicar la seva experiència després que molts amics i familiars li insistissin i amb l’objectiu d’ajudar els altres: “Vaig pensar que podia ajudar persones en dificultat. No voldria inspirar llàstima, sinó compartir la meva experiència sobre com viure i com mirar la mort de cara”, explica.

El llibre, de fet, està dedicat als seus dos nebots, el Pep i la Mariola, i als que puguin venir en el futur. A ells –i també als lectors– l’autor vol deixar un missatge clar: “Que el tiet Xavi va lluitar amb optimisme fins al final i que les adversitats es vencen veient la part positiva de la vida”.

I d’això tracta el text: d’aprendre a gaudir de la vida, de saber encarar les dificultats, i d’encarar-se sempre cap al bé i els altres. “Què dona la felicitat? Si ho hagués de resumir a la mínima expressió, diria que és no centrar-te en tu mateix, sinó centrar-te més en els altres”, afirma.

Argemí ha viscut aquesta entrega posant esforç davant la malaltia, però també deixant-se cuidar amb valentia i humilitat. “Deixar-se ajudar és una acció molt bona per a la societat. Una societat amb gent que necessita ajuda i gent que està disposada a prestar-ne és una societat millor”, assegura.

Publicitat

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top