[Per Pep Marès, mediador i gestor cultural]
Volem una cultura que apoderi, enriqueixi i vinculi les persones, i per això cal una proposta crítica, útil i connectada. A la darrera columna publicada vam veure com fer-ho: una cultura oberta, atrevida, amb la persona al centre, col·laborativa i cocreada, de qualitat més que de quantitat, de cocció lenta, equilibrada i que traspassi els murs per ocupar l’espai públic. Finalment, en aquest article em centro en el QUÈ, és a dir, quines accions i propostes i quina programació cal oferir.
La primera de les mesures seria crear el carnet Sabadell cultura (cSc). I tindria una doble funció: oferir a tots els residents a Sabadell una renda mínima de consum cultural –és a dir, una bonificació per l’assistència a programació cultural de pagament–, a més de descomptes, promocions, etc.
En paral·lel, els espais i instal·lacions culturals com els museus, teatres, etc. haurien de seguir el model d’espais oberts, connectats i en expansió, amb presència a la ciutat, tant des d’un vessant físic com conceptual i, evidentment, també virtual. Espais i instal·lacions han de desenvolupar el seu rol com a agents dinamitzadors del territori i, per tant, han de buscar sinergies amb altres agents, buscant nous marcs de treball i nous contextos.
Amb la complicitat de les instal·lacions i les entitats culturals cal crear uns itineraris ben identificats i promoguts, destinats a les persones però també als diferents col·lectius i sectors (educatiu, econòmic, social, etc.), com ara un itinerari patrimonial, un itinerari musical o un itinerari històric. Cadascun tindria diferents parades, amb activitats vinculades a cada una de les etapes. Els itineraris estarien vinculats al carnet Sabadell cultural, i el seu ús estaria bonificat o incentivat a partir de tècniques de gamificació.
També crearia un servei de suport a la cultura amb mediadors culturals als barris. Aquest servei donaria suport en formació, mentoratge, etc. a les entitats i al sector cultural, i també intervindria en la creació d’un nou perfil professional que anomeno mediacom. Es tracta d’una figura independent que actua de generador, de connector i de facilitador dels processos de programació i comunicatius entre els equipaments culturals i les comunitats d’un barri.
Finalment, caldria generar laboratoris ciutadans: espais per a la trobada, per estar, aprendre i crear, on diferents actors col·laborin en una idea compartida per crear comunitats d’aprenentatge al voltant de la cultura. Uns espais dinamitzats i gestionats de forma autònoma per creadors i entitats amb el suport de la figura del mediacom. Aquest laboratori ciutadà permetria llançar i articular una proposta cultural amb un cost baix, sense haver d’intervenir arquitectònicament ni realitzar grans inversions.
En definitiva, és la proposta dels edificis en acció, que no va d’inaugurar museus i centres cívics, sinó de dinamitzar i impulsar els ja existents, fins i tot incorporant-hi nous usos si es fa necessari. És l’hora, doncs, de dedicar les inversions a les persones i no als edificis.
