Remenant entre llibres, la sabadellenca Eulàlia Blanquer i Lladós va trobar dimarts dues targetes de contacte del seu avi, Valentí Lladós. Ell es dedicava a la guarnicionera amb tota mena de teles, i va començar fent-ne per a carros i cavalls i després va evolucionar cap a articles d’esport, motxilles per anar d’excursió o tendes d’acampada. Valentí Lladós va néixer a Sentmenat, “era molt modern”, segons la seva neta, i això el va portar a instal·lar-se al carrer de la Salut, 4-6, de Sabadell per muntar-hi el seu negoci.
L’Eulàlia explica que no el va conèixer, però se sent “molt orgullosa” de tota la família gràcies al que li han explicat i tot allò que ha pogut recuperar. Del seu avi també destaca la capacitat que tenia per adaptar-se a cada moment: “Quan ja no hi havia tant negoci amb els cavalls, es va haver d’inventar una altra cosa: motxilles”, destaca.
Blanquer anava de càmping amb els seus pares quan era petita i, com no podia ser d’altra manera, “amb la tenda de l’avi”. No anaven gaire lluny, per Moià. Quan va ser més gran, fins i tot ja amb la seva parella, la tenda encara donava voltes per Catalunya, amb sortides de la Unió Excursionista de Sabadell o pel seu compte a la Vall d’Aran. El que avui desconeix és què se n’ha fet, de la tenda, ja que amb el pas dels anys li ha perdut el rastre.
Recorda com la seva família posteriorment també ha deixat un llegat destacat a la ciutat. Durant la guerra civil espanyola, la seva mare, Francesca Lladós i Castellet, s’escrivia cartes amb els seus amics de l’Institut Obrer, que eren al front repartits per tot Espanya, com és el cas igualment de la seva germana Teresa. Totes les cartes es conserven avui a l’Arxiu Històric de Sabadell.
