L’Associació Catalana d’Expresos Polítics del Franquisme ha informat de la mort de la seva expresidenta, Maria Salvo Iborra, que va fer 100 anys el maig passat. Nascuda el 1920 a Sabadell, Salvo militava a la UGT en esclatar la Guerra Civil, però després va ingressar a les joventuts del PSUC. Acabada la guerra, es va haver d’exiliar, però va acabar passant diversos anys empresonada a Espanya.
El febrer del 1946 va ser condemnada a 30 anys de presó, gran part dels quals els va passar a la presó de Segòvia. Ja en democràcia va fundar l’associació Dones del 36 i va rebre diversos reconeixements per la seva lluita contra la dictadura.
Quan tenia set anys, Salvo es traslladà amb la família a les Corts, i amb tretze ja treballava de portera a l’edifici on vivien. El 1935 va començar a freqüentar els centres culturals d’ERC, però, influïda per la xicota del seu germà gran, va ingressar finalment a les joventuts del PSUC. En esclatar la Guerra Civil espanyola era militant de la UGT i va treballar en un taller de roba que havien col·lectivitzat CNT i UGT. El 1938 va ser nomenada secretària de Propaganda del Comitè de Barcelona de les JSUC. El 29 de gener del 1939 va sortir cap a l’exili, però va ser empresonada als camps de Le Pouliguen i Moisdon-la-Rivière a la Bretanya, d’on en va sortir el novembre de 1939 per ser lliurada a la Guàrdia Civil a Bilbao.
El 1941 va ser arrestada a Madrid per activitats clandestines i empresonada a Les Corts, on a causa de les tortures que va patir no va poder ser mare. El 1943 va ser traslladada a la presó de Predicadores (Saragossa) i després a la presó de dones de Ventas. El febrer de 1946 va ser condemnada a 30 anys de presó, bona part dels quals els va passar a la presó de Segòvia.
De nou al carrer el 1957, va ser desterrada a Santander, però va tornar clandestinament a Barcelona, on va militar al PSUC i també al moviment feminista. Un cop recuperada la democràcia, va ser presidenta de l’Associació Catalana d’Expresos Polítics i fundadora el 1997 de l’Associació Les Dones del 36.
L’any 2003 va rebre la Medalla d’Honor de Barcelona, el 2004 va ser anomenada Doctora Honoris Causa per la Universitat Politècnica de Barcelona i el 2005 la Generalitat va atorgar-li la Creu de Sant Jordi.
