Del 'gol fantasma' d'Irun a l'ascens de Múrcia: els play-offs del CE Sabadell al segle XXI

Sempre es diu allò que, per ser del CE Sabadell, s'ha de saber patir. És una de les senyes d'identitat històriques del club i els últims temps no han estat una excepció. En aquestes situacions de cara o creu, els arlequinats han viscut desenllaços de tota mena, però quan l'objectiu és sucós, gairebé sempre ha sortit el caràcter competitiu per acabar celebrant en gran. Enguany, els arlequinats lluitaran, sis anys després, per l'ascens a Segona Divisió i ho faran en un terreny que dominen a la perfecció: el play-off. En el segle XXI, comptant la que disputarà a partir de divendres, el Centre d'Esports ha competit en set ocasions en la promoció per pujar de categoria. Cinc vegades ha estat per fer-ho a Segona Divisió i les altres dues per tornar al bronze estatal, la més recent, la temporada passada.

El primer del segle, en format lligueta (2001)

El primer precedent que trobem en aquestes instàncies decisives és del 2001, en què el conjunt dirigit per Pere Valentí Mora, després de ser tercer de la competició regular al grup 3 de Segona B, amb l'últim empat a Novelda en el famós desplaçament de l'afició, va classificar-se per a la lligueta que decidia l'ascens. En aquesta instància, només va poder sumar sis punts i va acabar tercer, per davant del CD Ourense, i per darrere de l'AD Ceuta i el Burgos CF, qui va pujar de categoria sense perdre cap partit de la promoció. Els burgalesos, amb un triomf polèmic i per la mínima a la Nova Creu Alta, van acabar amb les opcions matemàtiques dels de Valentí Mora.

El retorn a Segona B (2007)

Va haver d'esperar vuit anys el Centre d'Esports per tornar a tenir opcions de pujar al futbol professional. Abans, això sí, va viure un èxit en el play-off d'ascens a Segona B del 2007. Els de Ramon Moya van acabar en tercer lloc a la Tercera Divisió, per darrere del Girona i el Reus. En la promoció, amb l'obligació d'ascendir, van eliminar el Mallorca 'B', amb la gran actuació sota pals de David de Navas en la tanda de penals després del 0-0 global de l'eliminatòria i, en la final, van superar amb claredat el Caudal Deportivo amb un contundent 4-0 a casa i un triomf per 0-1 a Mieres.

El 'gol fantasma' a l'Stadium Gal (2009)

Dos anys després de tornar al bronze estatal, encara amb Moya a la banqueta, els arlequinats van tornar a lluitar per l'ascens en una promoció molt recordada per l'afició. El Sabadell va ser quart a la lliga, amb aquella última jornada contra l'Alcoyano de José Bordalás en què l'empat servia tots dos per complir els seus objectius: els alacantins van quedar campions i el Centre d'Esports certificava el play-off, deixant fora el Barça 'B' de Luis Enrique, amb jugadors com Pedro Rodríguez o Thiago Alcántara a la plantilla. En la primera eliminatòria, els arlequinats van eliminar la Cultural i Leonesa (0-0 i 0-1) amb el gol de Sergio Iglesias al Reino de León. En la segona ronda, davant del Real Unión, es va produir el recordat 'gol fantasma' de Joel Álvarez que l'àrbitre Enrique Ortiz Blanco no va voler concedir a l'Stadium Gal i que hauria suposat la classificació del Sabadell per a la final. Aquell partit va acabar 1-1 i en l'anada, a la Nova Creu Alta, el conjunt basc es va imposar per 0-1. Posteriorment, van aconseguir l'ascens contra l'Alcorcón.

Ipurua i Marc Fernández, el gol d'una generació (2009)

Va ser la 10-11, en el tercer intent del segle, que els arlequinats van aconseguir l'anhelat ascens a Segona Divisió divuit anys després. L'equip de Lluís Carreras va signar una temporada extraordinària i va finalitzar la lliga regular en primera posició, certificant la plaça amb dues jornades de marge. En l'eliminatòria de campions, davant de l'Eibar, el Centre d'Esports va empatar a zero a la Nova Creu Alta, plena a vessar amb unes 16.000 persones. En la tornada, a Ipurua, va saber resistir el Sabadell i Marc Fernández, poc abans de l'hora de joc, va fer el gol de tota una generació. Malgrat que Manu Lanzarote va igualar el duel per allargar el patiment fins al final, els arlequinats van acabar celebrant a la gespa de l'estadi eibarrès. Assolit l'ascens, els arlequinats van acabar perdent la final pel títol de la Segona B contra el Real Murcia en els penals a la Nueva Condomina.

El 'play-off' exprés d'Hidalgo (2020)

Quatre temporades a Segona i un periple sense pena ni glòria per la Segona B fins que el 2019, amb la salvació agònica a Olot, Antonio Hidalgo (que aquest cap de setmana va ascendir a Primera amb el Deportivo) va obrir el camí d'un nou any per al record. El Sabadell va ocupar les posicions capdavanteres de la taula fins que, el març del 2020, la Covid-19 va fer aturar totes les competicions. En aquell moment, el Centre d'Esports era tercer. Després de mesos d'incertesa, finalment es va decidir tot en el play-off exprés, al juliol. Els arlequinats van eliminar l'Atlético Madrileño i la Cultural i Leonesa en els penals, revivint mil cops, i, a la final per l'ascens, els gols d'Aleix Coch i Néstor Querol van sevir per remuntar el partit contra el Barça 'B' a Marbella i aconseguir pujar en un ambient estrany que ho va fer tot més extraordinari.

El retorn a Primera Federació (2025)

Per trobar l'últim play-off del Sabadell només cal tirar la vista enrere un any. La 24-25, després del descens a Segona Federació, els arlequinats van finalitzar la lliga en quarta posició, en una temporada d'alts i baixos. A la promoció van arribar en un bon moment i els jugadors ho van treure. Davant de l'Eibar 'B', després d'empatar a 1 a la Nova Creu Alta, van aconseguir el triomf en el tram final a Ipurua, amb gol de Peque Polo. A la final, el Centre d'Esports va guanyar l'UCAM a casa (2-1) amb dianes de Rubén Martínez i Miguelete i a La Condomina va resistir com un equip gran (0-0) per completar el retorn a la Primera Federació.

Ara, un any després, el CE Sabadell té una nova oportunitat de tornar al futbol professional. Fins al final han lluitat els de Ferran Costa per aconseguir pujar per la via ràpida, tocarà per la llarga. Una zona que els arlequinats coneixen a la perfecció i que esperen que torni a portar grans alegries en les pròximes setmanes. De moment, el primer escull en el camí serà el Real Madrid Castilla. A només quatre partits de tancar un any històric amb l'alegria més gran.