Berta Busquets: "L'endemà d'aixecar un Mundial havia d'agafar un bus a les set del matí per anar a la universitat"

S'acomiada una llegenda de l'Hoquei Palau, després de quinze temporades i gairebé una vintena de títols

Publicat el 24 de maig de 2026 a les 10:45

Posar-se els patins com a hàbit de vida. La història de la Berta Busquets no s’entén sense calçar-se’ls gairebé cada dia. Vinculada al Palau des dels tres anys per continuar amb el llegat familiar, la llegenda de l’hoquei s’acomiada de les pistes a final de temporada. Just l’any en què ha bufat la trentena. "Ara estic tranquil·la, bastant en pau. Des que ho vaig anunciar, he rebut missatges molt macos, fins i tot de gent amb qui feia temps que no parlava", narra asseguda a una de les graderies del Pavelló Maria Víctor, la seva segona casa.

Tres Champions i tres Mundials, cinc OK Lligues o una lluitada Copa de la Reina, reflecteixen el sacrifici d’una esportista que ha marcat època sense fer soroll, treballant cada dia i aprenent a capitanejar un grup de noies que ha posat la vila vallesana de Palau-solità i Plegamans, al centre del mapa. 19 títols en una quinzena de temporades com a professional. De Segona Catalana, a la màxima nacional fins a aixecar copes d’Europa! El creixement de l’Hoquei Palau és innegable, i la Berta ha estat una de les artífexs. "Tot es va construir molt a poc a poc. Les jugadores van decidir quedar-se en comptes de marxar a equips més grans. Va ser una etapa molt divertida i la primera lliga va ser molt inesperada, encara no sé ni com la vam guanyar", fa broma la ‘capi’. 

  • La Berta Busquets a punt de fer un llaçament en un partit

Els seus triomfs, també van ser una eina per a professionalitzar l’estructura del club. "Jo vaig començar jugant amb nens fins que vam crear un grup femení, no tinc cap queixa del club", reitera. Així i tot, una esportista d’aquesta entitat, que fins i tot ha estat guardonada com a millor jugadora de la temporada, sempre s’ha vist obligada a compaginar competició, estudis i feina. "Un dia estava aixecant una copa i l’endemà agafant un bus a dos quarts de set del matí per anar a la universitat, arrossegant un mes de temari", explica la jove que va graduar-se en Ciències Ambientals. 

Per a la palauenca, deixar enrere un esport que defineix la seva identitat ha estat una decisió molt meditada. No es tractava d’una qüestió física. "Feia dos o tres anys que cada temporada em preguntava què volia fer. Si jugo és per donar-ho tot, i ara tinc moltes ganes de descobrir com soc sense l’hoquei, encara no ho sé", admet. "Per fora potser no ho sembla, però soc intensa. Quan l’hoquei m’ha anat bé, jo he estat molt bé i quan ha anat malament, he estat fatal", confessa.

  • La Berta, durant l`entrevista

Perquè competir implica viure contrastos i algunes negatives. "Recordo l’etapa a la selecció amb amor, sobretot el Mundial que vam aixecar a Xile amb els camps a vessar, però també com em va costar formar-hi part. Em vaig quedar a les portes fins a tres ocasions". Un altre dels triomfs que més l’han marcat és el de la Champions de Gijón. "Ho teníem tot en contra, especialment el factor ambiental, elles jugaven a casa. A més, va ser èpic perquè es va convertir en el partit amb més audiència d’hoquei femení". 

Tenir el suport incondicional de companyes com la Laura Puigdueta, ha estat clau per mantenir la il·lusió del primer dia. "Compartir capitania amb ella ha estat genial, per poder gestionar-ho tot plegades, no és un paper fàcil". Com també ho ha estat compartir vestuari amb les joves de la base, en aquesta última etapa. "Hi ha una bretxa generacional divertida, algunes no saben què és una trucada perduda i s’estan preparant per a la Sele". La patinadora admet que la temporada ha estat una mica diferent. El gruix de la plantilla va marxar la darrera campanya i les expectatives eren unes altres, però les palauenques encara poden aspirar al títol de lliga i disputen el primer partit de semifinals aquest cap de setmana contra el Vila-Sana. 

  • La palauenca, a la pista en què ha passat tantes hores

"No estic obsessionada a marxar amb un guardó més, sé que serà complicat, però ho lluitarem. El que més m’ocupa és gaudir al màxim dels darreres minuts a pista". Perquè la Berta Busquets i l’hoquei van de la mà. "Jo recomanaria a totes les nenes que fessin esport. Et treu moltes pors i vergonyes, però si trien l’hoquei, encara millor".

Escull Diari de Sabadell com la teva font preferida de Google