Publicitat
JERONI BENAVIDES

L’energia de la ciutat: La Electricidad, SA

[Per Jeroni Benavides, col·leccionista]

Moltes empreses sabadellenques han despertat al llarg del temps nivells d’admiració important i, sense desmerèixer-ne cap, voldria significar La Electricidad SA.

La primera instal·lació elèctrica permanent de la nostra ciutat, l’any 1876, va produir-se a una empresa, la dels germans Miquel i Domènec Buxeda, el conegut Vapor Buxeda. Fou la primera d’una sèrie d’empreses que ràpidament adoptaren la nova energia per moure les seves màquines en substitució de les fonts tradicionals com ara el carbó o el vapor. Serien els casos de Cuadras, Feliu i Cía (1882) i de Llonch Hermanos, Viuda e Hijos de Benaventura Brutau (1884), Martí Morral, etc.

En aquest context d’expansió ràpida de l’electricitat com a font d’energia industrial i també civil, el setembre del 1893, el fabricant sabadellenc Joan Brujas i Pellisser sol·licita un permís a l’Ajuntament per construir una fàbrica d’energia elèctrica i realitzar instal·lacions per distribuir-la per tota la ciutat. La fàbrica és construïda i també un taller per fer reparacions a màquines de corrent. Aquest taller s’ubica a la plaça del Duc de la Victòria, on trobarem la nova fàbrica d’energia que aixecarà Juli Batllevell tan sols dos anys després. I la distribució de corrent també serà una realitat el dia 1 de febrer del 1894.

Les oportunitats empresarials que l’electricitat genera són ràpidament aprofitades pel Sr. Brujas. L’any 1896 funda una societat amb dos socis més, els senyors Emili Frêne i Rafael Agazzi, dos tècnics francesos de Grenoble que s’instal·len a Sabadell. La societat, Brujas, Frêne i Agazzi, es dedicarà a la producció de tota mena d’aparells elèctrics i de telefonia. L’emplaçament inicial de la companyia va ser al carrer de la Mina (actualment, carrer de Ferran Casablancas), però cap al 1900 es traslladà al carrer de Bonavista, 16.

Un creixement tan important i fulgurant com va tenir l’electricitat en tots els usos, no solament industrials, sinó també particulars i municipals, va eclipsar l’ús del gas. Tot i així, Joan Brujas no volia deixar passar l’oportunitat de controlar aquestes dues fonts d’energia i el 1899 va crear la societat La Energia per fer-ho possible. Amb ella va posar en marxa una fàbrica de gas i també, el mateix any 1899, una nova central elèctrica a la plaça del Duc de la Victòria. Un edifici que ha entrat en la història local de la mà de l’esmentat Juli Batllevell. De fet, aquest gas s’utilitzarà per a la producció d’electricitat a partir de calderes de vapor d’aigua.

Però la batalla pel subministrament de gas i electricitat segurament va passar a segon terme per l’empresa en benefici de la producció industrial de components. Aquest camí s’inicia el 1913 quan la ja anomenada La Energia passa a ser filial de Catalana de Gas y Electricidad tot i continuar actuant com a tal marca comercial.

L’any 1916 es construeix una foneria en els terrenys adquirits en l’entorn del carrer de Montcada i Bonavista que ajudaran a completar el procés productiu de peces i motors de producció d’electricitat o turbines. Durant els anys 20, La Electricidad SA es consolida com una empresa constructora de bombes, electromotors, alternadors i transformadors elèctrics i lidera en l’àmbit de l’Estat aquesta fabricació.

La Guerra Civil comporta la col·lectivització de l’empresa, que passa a aprofitar la seva tecnologia per a la fabricació d’instruments diversos amb usos militars o civils (sirenes d’alarma i vehicles blindats entre d’altres). No obstant això, les perspectives i projectes de creixement i enfortiment de l’empresa es reprenen acabat el conflicte i es comença a materialitzar la reorganització industrial de la companyia en un sol entorn físic, el del carrer de Covadonga, 372, on a mitjan anys 50 ja trobem reunides les instal·lacions de diversos emplaçaments. Aquest nou taller pren el relleu al que fins llavors havia estat el quarter general al carrer de Bonavista.

A partir d’aquest moment, La Electricidad SA iniciarà un llarg període de canvis societaris que l’acompanyaran fins a la seva desaparició a finals del 1998. Aquest procés s’inicia, però, el 1962, quan Ateliers de Constructions Oerlikon pren la majoria de les seves accions i segueix quan aquesta també és absorbida el 1968 per la suïssa Brown Boveri & Co. Després esdevindran els conflictes laborals del metall a la nostra ciutat (1974-1976) i la crisi i reconversió industrial dins l’economia espanyola dels anys 80. En aquest context, Wentinghouse SA adquireix, un cop desvinculada de la matriu nord-americana, Brown Boveri Espanya (BBE) el 1986. Dos anys més tard, BBE es fusiona amb la sueca ASEA i es configura un nou grup mundial en el qual s’incorpora la nostra empresa local (ABB Motors primer i després, ABB Generación). Vindran prejubilacions i reduccions de plantilla per, finalment, desaparèixer el 1998.

I així es clou la història d’una de les empreses més representatives i dinàmiques de la indústria no tèxtil de la nostra ciutat i una mostra de la gran potència i capacitat creativa i productiva dels nostres conciutadans, empresaris i treballadors. Poques companyies locals tindran aquest nivell d’èxit i supervivència, però no és l’única entre un gran nombre que han fet de la nostra ciutat un autèntic microcosmos industrial.

Nota de l’editor: a la web del diari trobareu una galeria de fotografies sobre La Electricidad provinents de la col·lecció particular de l’autor.

Publicitat

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top