JOSEP ROF

I com ho aconseguim?

[Per Josep Rof, enginyer industrial i expert en innovació]

El dia 7 d’abril del 1964, IBM llençava al mercat la família d’ordinadors System 360 després de diversos anys de desenvolupament i una inversió de 5.000 milions de dòlars (dels anys 50), en un moment en què el valor de la companyia era de 1.000 milions. El famós concepte de start-up, que no té res de nou, però a l’engròs. És com si ara Volkswagen invertís 400.000 milions d’euros pel cotxe elèctric del futur. Aquesta família d’ordinadors va permetre a IBM aconseguir el lideratge del mercat aconseguint una quota del 70% i va definir el futur de sector de la informàtica. Molts dels conceptes desenvolupats en aquell temps estan incorporats en els dispositius que fem servir avui dia. El famós pagament per ús, tan en voga avui dia, IBM ja l’utilitzava fa més de 50 anys.

L’any 2001, Bill Gates deia: “La tauleta té la tecnologia més avançada per al PC i està llesta en tot moment… és un PC pràcticament sense límits” i predeia que “en 5 anys serà la forma de PC més venuda als Estats Units”, o sigui, el 2006. Però la tauleta, que no la va inventar Apple, només es va fer popular quan aquesta va llençar l’Ipad l’any 2010. Microsoft tenia la idea i la visió, però no va aconseguir implementar aquesta visió.

I aquesta introducció ens serveix per analitzar com s’aconsegueixen les coses. En l’article de La Gran Via de l’intel·lecte de l’octubre passat indicàvem que per aconseguir-ho s’hauria de tenir una estratègia clara. Però què és l’estratègia i quines fases té? Doncs l’estratègia és una metodologia per aconseguir objectius a mitjà i llarg termini. És molt diferent de la tàctica, que només mira a curt termini. A Sabadell hem tingut massa legislatures tàctiques i gens d’estratègiques: abans-d’ahir anàvem amunt, ahir avall, avui cap a l’esquerra, demà cap a la dreta, demà passat cap a… 

Seguint amb l’estratègia, aquesta es descompon en tres fases: anàlisi, decisió i execució. En els casos anteriors, ambdues empreses van fer una bona anàlisi. També van decidir bé. Però la diferència va ser l’execució. IBM va aconseguir el 70% del mercat i, en canvi, les tauletes que va treure Microsoft cap al 2001 no van ser pràctiques. 

A Sabadell, hi ha una bona anàlisi de cap on ha d’anar la ciutat i que la gran majoria comparteix. En les jornades d’ININVallès del 12 de novembre va quedar clar que Sabadell ha de fer una transformació. De fet, d’aquesta anàlisi s’extreu que només un 28% de les empreses tenen un futur clar. I també s’indiquen uns eixos cap on s’hauria d’anar.

I aquí ja entrem en la segona fase de l’estratègia: la decisió. I això ja és més complicat perquè no existeix la solució perfecta. En aquest punt moltes entitats ja es comencen a quedar empantanegades. Només falta veure que en alguna legislatura, l’Ajuntament s’ha passat fent anàlisis, estudis, plans directors, etc. Però de decidir i tirar-ho endavant, res de res. 

Si llegim els articles dels col·laboradors del Diari de Sabadell o l’estudi d’ININVallès queda clar que existeix una visió comuna i segur que es podrien prendre decisions d’on anar, què fer, amb quins pressupostos (ep, que res és gratis!), etc. 

I queda la part més complicada. On la gran majoria falla: l’execució. Si hi ha uns equips cohesionats, un bon lideratge i tothom rema en la mateixa direcció, es pot aconseguir aquesta transformació. 

Si volem deixar un món millor als nostres fills, no ens queda més remei. Agradi o no. Per tant, ens hem de plantejar si seguim dormint la perdiu, seguim sense fer res i acabem sent un desastre com Detroit. O bé ens posem les piles i mirem de ser un cas d’èxit com és Pittsburgh, mencionat a la jornada d’ININVallès. Els nostres avantpassats ja ho van fer: d’un poble petit i sense ovelles el varen transformar en la capital espanyola del tèxtil llaner. 

Ningú ens traurà les castanyes del foc. La transformació només depèn de nosaltres. Ens hi posem? 

Comentaris
To Top