Publicitat
Ciutat

Isabel Vega: “Treballarem per ‘obrir’ la Fundació a Sabadell”

Isabel Vega, ahir divendres a la seu de la Fundació Bosch i Cardellach / Lluís franco

Per primera vegada a la història de la Fundació Bosch i Cardellach, la direcció de l’entitat recau en una dona. Isabel Vega (Sabadell, 1970), arquitecta i membre de l’anterior Junta Directiva encapçalada pel desaparegut Josep Maria Benaul, ha agafat el relleu. En el nou organigrama directiu també s’incorpora Glòria Dalmau com a vicedirectora. Precisament, ambdues representants de la Fundació van conversar amb el Diari de Sabadell per conèixer les línies mestres a traçar en el futur.

Què és el que la va fer decantar per fer el pas i posar-se al capdavant de la Fundació? Bàsicament, per ser fidel a la Junta creada pel Josep Maria [Benaul]. Era una feina que havia engegat i que no podia quedar perduda. I vaig pensar que ho havia de fer per això. Si bé és cert que em va costar, perquè és feina, la junta em va animar a posar-m’hi.

Com s’explica que fins ara no hi hagués hagut una directora al capdavant de la Fundació? S’explica com amb tants àmbits de la ciutat, que malauradament té un biaix més masculí. Crec que des de fa un temps cap aquí s’evidencia que les dones estem preparades per a aquest i altres canvis. Em fa especial il·lusió posar aquest gra de sorra en una normalització sobre la governança de les dones en la societat.

Es dona el fet que la Fundació tindrà directora i presidenta, amb l’alcaldessa Marta Farrés. Serà més que un simple fet anecdòtic? En aquest sentit, per això també es va decidir completar la junta amb una altra dona, la Glòria. Hi ha una manera de fer que parteix més de sumar i fer equip, a diferència d’una visió masculina, que si bé és cert que va canviant, és més individual. Penso que en un moment difícil, com el que estem passant, són estratègies que tenen a veure amb sumar esforços, que potser són de mirada més feminista.

Amb què es queda de Josep Maria Benaul com a director de la Fundació? Tenim dues tasques engegades que tenim ganes de continuar i portar a bon port. D’una banda, la renovació interna, en el sentit dels seus estatuts (membres, representativitat, etc.). D’altra banda, una línia més d’obertura a la ciutat, així com repensar l’encaix de la Fundació de manera interna i extern, tant amb els patrons com amb la ciutadania.

...I què canviaran? Isabel: El tarannà serà diferent, que no vol dir que sigui ni millor ni pitjor. Crec que podem aportar un punt d’obertura –cap a la ciutat– i aquest punt negociador –perfil professional de la Glòria–.

Glòria: El Pep tenia un tarannà acostumat a la seva professió, a la seva manera de fer. Ell era un teòric, que a la vegada va tenir un vessant molt social, per això va participar en tantes coses. Era una persona introvertida per segons què, amb una manera de fer que a vegades era molt punyent, molt vehement en la defensa del que ell creia, amb moltes conviccions fetes molt a ell mateix. I a la vegada la vehemència amb què defensava una opinió que anava a missa podia ferir alguna susceptibilitat. Es notarà més treball per equip.

En què es tradueix aquesta obertura? Isabel: Volem que des de les diverses seccions es proposin activitats que d’alguna manera teixeixin complicitats amb altres entitats de la ciutat, buscar sinergies. Treballarem per obrir la Fundació a Sabadell. Tenim al cap com trobar les estratègies per captar un públic més jove, per exemple, donant suport a les activitats que fa aquesta gent en l’àmbit de coneixement.

Glòria: Volem generar una certa interdisciplinarietat entre les diverses seccions. Una clara voluntat de transversalitat perquè interessi a tota la població. Sobre com rejovenir la Fundació, s’ha plantejat la possibilitat d’oferir als centres de secundària i instituts, públics i privats, que la Fundació tutoritzi, en alguns alumnes, els treballs de recerca.

El finançament de la Fundació ha estat un dels cavalls de batalla en els darrers anys, condicionat per les diverses crisis. Com està la situació amb els patrons? Com passa en altres entitats, estem patint un moment difícil. En el nostre interès per fer una sacsejada, volem fer que la fundació acabi sent una entitat que es vegi necessària, per això la importància de treballar el tema del finançament, buscant projectes concrets que puguin interessar a una entitat. Tenim el capital humà per fer-ho. Ens agradaria acabar d’introduir el concepte d’assessor de coneixement. Voldríem ser l’entitat de referència en el coneixement de la ciutat.

Com valora la darrera notícia del Banc Sabadell? Isabel: Estem contentes. És un patró important i en l’àmbit del finançament ens deixava preocupats.

Glòria: El Banc s’ha fet amb l’esforç de molts ciutadans de la ciutat. I encara que alguns hagin perdut bous i esquelles, era trist que fos absorbit.

Alguns actors econòmics i socials s’han queixat que Sabadell és una ciutat adormida. Com li agradaria que fos la ciutat d’aquí a uns anys? Penso que és una cosa general, no exclusivament de Sabadell. Sí que és cert que a Sabadell hi ha allò de... “A Sabadell cadascú mira per ell”. M’agradaria que aprengués a no caminar sol, a cuidar el patrimoni que tenia, a traçar complicitats i a no mirar les ciutats del costat com a enemigues sinó com a amigues.

Publicitat

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top