[Per Gabriel Fernàndez, portaveu d’ERC Sabadell]
Ara més que mai, cal defensar la sanitat pública arreu, amb ungles i dents, sí, però sense demagògia ni populismes partidistes. Vaig arribar a Catalunya i a Sabadell, l’any 2003, i, com l’enorme majoria dels meus veïns, quan tinc algun problema de salut, vaig al meu CAP, a Sant Fèlix o al Taulí. I, com tots vosaltres, hi he vist i patit directament com aquest servei essencial s’havia anat degradant amb l’aplicació, durant alguns anys, de retallades salvatges, i també hi veig com, aquests últims anys, el govern de la Generalitat va revertint, no sense esforços, aquell procés nociu. Però hem de dir-ho clarament: encara no ens n’hem recuperat del tot.
Retallades que, en honor a la veritat, van començar a Catalunya amb un govern liderat pel PSC i del qual formaven part, també, ERC i ICV-EUiA. Que tenia com a president el senyor Montilla; de conseller de Finances, el senyor Castells, i a la conselleria de Salut, la senyora Geli. Retallades que es van aprofundir encara més amb el govern de CiU amb suport del PP, l’autoanomenat “govern dels millors”. La diferència —per a mi, bàsica— entre tots dos governs és que el de les esquerres mai s’ha sentit orgullós d’aquests fets; el segon, el de les dretes, sí.
Però des de l’any 2015, i amb Esquerra Republicana al capdavant de Salut, amb el conseller Comín primer i amb la consellera Vergés actualment, la tendència es comença a revertir clarament. Amb un increment acumulat del pressupost de gairebé 1.500 milions d’euros del 2014 al 2020.
I aquestes xifres són només de pressupost aprovat, perquè, durant tot l’any 2020, el govern està fent un esforç econòmic bolcant tots els recursos a l’abast a Salut. 2.800 milions d’euros extraordinaris, dels quals 300 són per enfortir l’atenció primària, i 22,6, per a la Covid-19 a la Regió Sanitària Metropolitana Nord. El Vallès Occidental tindrà 9,2 milions d’euros més i que Sabadell en tindrà 2,6 més per als CAPs. Això significa més personal (92 professionals), més recursos, més qualitat. Hem de continuar fent possibles aquestes millores.
Hi ha dos elements que alguns partits, entitats i plataformes fan desaparèixer de forma recurrent d’aquest debat a Catalunya, i que, casualment, ho condicionen tot:
Primer element. La reforma constitucional exprés del 2011, aprovada amb els vots del PSOE i del PP, aquell famós article 135, que obliga els governs a anteposar pagar deute financer per sobre de les polítiques socials, amb Rodríguez Zapatero de president espanyol.
Segon element. El conegut dèficit fiscal de Catalunya: els 16.800 milions d’euros anuals, 46 milions al dia, que en surten per no tornar-hi mai més. Aquest espoli repercuteix clarament en el benestar de la gent del nostre país i, en especial, en les classes treballadores i populars.
Aquests dies algú —segurament, com a producte dels nervis de pensar més en Sant Valentí que en Nadal— volia parlar per Esquerra Republicana. I per Esquerra Republicana Sabadell només parlem els seus representants legítims i, també i sobretot, parlen els nostres fets.
Perquè els veïns de Sabadell, en general, saben que, quan governem, fem possibles respostes a les seves necessitats: ampliem les dues plantes del Taulí que en plena pandèmia han estat una veritable benedicció, fem possible la recuperació salarial dels seus treballadors o desencallem i posem en marxa la construcció del CAP de Can Llong, llargament postergat pels qui van governar tants anys Sabadell i tornen a fer-ho.
I els veïns del Poblenou de la Salut, en particular, també saben que donem i donarem suport al fet que el seu consultori local continuï i torni a obrir tan aviat com sigui possible preservant la seguretat sanitària dels usuaris i professionals. Cal fer-ho per davant de tot en aquesta situació extraordinària de pandèmia que alguns sembla que obliden amb facilitat per a segons què.
Nota de l’editor: El D.S. obre les pàgines a les opinions dels grups amb representació a l’Ajuntament, que es publiquen segons ordre d’arribada.
