[Per Arnau Bonada, economista i president de la Xarxa Onion]
“No té sentit oferir un servei públic si ja l’ofereixen els privats”. En llegir aquestes paraules de la regidora d’Esports, Laura Reyes, arran de la polèmica sobre el Gimnàs Municipal, vaig haver de contenir l’emoció. Si fos per mi, les reproduiria en una gran placa a l’entrada de totes les institucions públiques del país.
De ben segur que la frase també va impactar un client, i bon amic meu, que s’està plantejant tancar la seva llar d’infants, de segona generació, perquè no pot competir en preu amb les públiques. O també a un associat de la Xarxa Onion, propietari d’un coworking, just davant del qual hi ha un mupi on l’Ajuntament anuncia periòdicament els seus espais per a emprenedors.
El cas m’ha fet evocar una anècdota de l’expedició sabadellenca a Eindhoven, de la qual ara es compleixen dos anys –que lluny que queden els records prepandèmia…–. Estàvem visitant uns equipaments imponents construïts sobre uns antics terrenys de la Phillips. En aquella gran extensió hi havia, entre altres, seus de start-ups tecnològiques, coworkings, laboratoris d’I+D, edificis d’aparcaments en alçada, centres de prototipatge i espais comuns per fomentar la cooperació empresarial. Doncs bé, emulant la cèlebre frase de Pla a Nova York, vaig preguntar al guia local qui havia pagat tota aquella inversió. Volia saber si els fons provenien de l’Ajuntament d’Eindhoven, de Brainport (l’ens supramunicipal de la regió) o de l’Estat.
En veure la cara de sorpresa del guia, vaig pensar que el meu anglès mediterrani m’havia jugat una mala passada i vaig repetir la pregunta. La resposta, per a ell, va ser evident: “Tota aquesta inversió és privada. Si féssim aquesta mena d’equipaments amb diner públic, estaríem fent competència deslleial als inversors privats que arrisquen els seus diners. I, aleshores, qui voldria invertir al nostre país?”. Tota una declaració de principis.
Per acabar, proposo una inversió que sí que podria dur a terme l’Ajuntament de Sabadell, ja que segur que no entra en competència amb cap actor privat: un trenet turístic com aquells que hi ha als pobles de costa. Podria recórrer una interessant ruta per tots els edificis públics que es troben sense cap mena d’ús a la ciutat, per il·lustrar els visitants sobre eficiència en gestió pública. Al gimnàs, ara hi tindria una nova parada.
