Jaume Barberà va presentar dijous Més Descobrint Sabadell, la continuació al seu llibre Descobrint Sabadell. Editat per La Llar del Llibre, el va presentar dijous a la tarda a la mateixa llibreria. Fins allà es van acostar desenes de lectors, que van escoltar les entranyables historietes de Barberà.
I és que, si algú sap com ha respirat aquesta ciutat els darrers dos-cents anys, què s’hi coïa, com es vivia i quines eren les anècdotes més sucoses del moment, és Jaume. Aquest enginyer tècnic mecànic (Sabadell, 1950, tot i actualment adoptat a Sant Quirze del Vallès) no esgota la seva curiositat per saber-ho tot i de tots.
Potser per això coneix mil efemèrides i històries, en sap els costums i també les felicitats i tragèdies dels qui hi han viscut.
El primer volum, Descobrint Sabadell, se centrava més en edificis, patrimoni i arquitectura. En aquest segon, tot i que també n’hi ha, em concentro més en fets, accions, successos… Tot un conjunt d’històries que, sobretot, és una pena que es perdin.
Barberà, col·laborador habitual de Diari de Sabadell, va fer una crida a cultivar la memòria local “perquè està en risc desa parèixer”. I així com s’ha perdut molt arquitectònicament, també es pot perdre la memòria.
Les ‘ciutats clòniques’
De fet, Barberà considera que Sabadell “està sent devorats per la globalització. “Abans hi havia botigues de roba cèlebres, com Cal Sauquet i Cal Massons. Ara són les multinacionals de sempre. I passa el mateix amb tots els sectors de botiguers”.
Aquesta tendència a que les ciutats siguin molt similars i homogènies ha acunyat el terme “ciutats clòniques”, que precisament la diversitat pretén evitar que es consolidin.
