Publicitat
Ciutat

Hi ha 180 persones sense llar a Sabadell, segons un cens d’entitats socials

Actua Vallès denuncia que hi ha molts casos a la ciutat de persones que malviuen en naus industrials

Una voluntària de la Creu Roja conversa amb una persona sense llar durant l'Operació Fred, el gener del 2019 / LLUÍS FRANCO

Hi ha 180 persones sense llar a Sabadell en aquests moments, segons el cens que ha fet durant mesos la Taula Sensellarisme, formada per diverses entitats de la ciutat. El perfil que en fa la fundació Arrels, basat en Barcelona però extrapolable a altres ciutats, és el d’un home, d’una quarantena d’anys i en la majoria de casos immigrant. La situació d’extrema vulnerabilitat que es viu en aquests casos –adverteix l’entitat– a mesura que es cronifica fa augmentar les probabilitats de generar problemes de drogodependència i de salut mental.

“Sabadell té una taxa de persones al carrer important, que en molts casos ja son conegudes pels serveis bàsic d’atenció”, reconeixia David Jové, un dels responsables locals de la Creu Roja, a la Taula rodona sobre la situació de les persones sense llar a Sabadell, una xerrada per commemorar el 72è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans. El portaveu de la Fundació Arrels, Ramon Noró, apuntava que l’exclusió residencial, que pot ser per diverses causes, -estructurals, jurídiques, laborals- també inclou la problemàtica de persones que viuen en un habitatge inadequat, sense condicions dignes, com és el cas del més de centenar de migrants que vivien a la nau incendiada de Badalona.

L’educadora social i representant d’Actua Vallès, Ester Artigas, va advertir a la taula rodona que la situació que es donava a la nau de Badalona també es reprodueix a Sabadell: “Hi ha immigrants a naus ocupades. I molts pisos sobreocupats dels quals encara ningú s’ha encarregat. No cal estar al carrer per estar en una situació complicada. Hi ha moltes situacions que no veiem”. Actua Vallès atén cada mes, aproximadament, una quarantena de persones que dormen al carrer.

A les persones que dormen al carrer, apunta el portaveu d’Arrels, no només no se’ls garanteix el dret a l’habitatge, sinó també “el dret a la intimitat, l’accés a l’aigua, a la higiene”. Ramon Noró, entre altres mesures, reivindica la necessitat de crear equips de salut per atendre persones sense llar, simplificar la burocràcia i aplicar la renda garantida. A Espanya, hi ha entre 30.000 i 40.000 persones sense llar.

A l’Ajuntament en consten 128

Paral·lelament, l’Ajuntament té constància que hi ha 128 persones sense llar a Sabadell. Que dormin al carrer, en comptabilitzen una trentena. Precisament, aquest és el nombre de persones que podran dormir a l’alberg Molí de Sant Oleguer, gestionat per la Creu Roja. S’habilitarà fins al 31 de març del 2021, una decisió presa a conseqüència del confinament nocturn.

“Quan s’obrin les portes de l’alberg, la feina que fem agafarà més embranzida, amb la idea d’apoderar aquestes persones i donar-los un impuls per millorar la qualitat de vida”, recalcava David Jové. El centre, amb una trentena de places, estarà obert des de les 17 h fins a les 9 h. Encara que no serà diürn, oferirà diferents serveis més enllà de l’aixopluc nocturn.

La síndica de Greuges de Sabadell, Eva Abellán, qui va moderar la taula, s’ha compromès a treballar perquè l’alberg “estigui el màxim temps possible obert”, més enllà de la data fixada, que marcarà el retorn al carrer de moltes de les persones sense llar de Sabadell.

‘Housing First’, un primer pas

Actua Vallès gestiona el projecte pilot que es duu a terme a Sabadell des del 2018, una Housing First. Es tracta d’un habitatge per a una persona sense llar com a primer pas perquè es reinsereixi a la societat. Artigas i Noró consideren que aquesta solució hauria d’ampliar-se. “Cal obrir espais d’acollida als barris, ampliar i enfortir els equips que treballen al carrer i, també, dotar d’informació els cossos de seguretat “perquè hi hagi un atansament més humà a les persones sense llar”, va recalcar, va assenyalar el portaveu d’Arrels.

Tanmateix, Ester Artigas reconeix que aquestes solucions són “pedaços”, ja que assenyala que el problema de fons que cal abordar és la llei d’estrangeria i les polítiques d’habitatge. “Els acompanyem, però el que estem fent és una contenció, perquè acaben vivint amb 400 euros”. L’educadora social, “com a primer pas”, reclama un alberg permanent.

Publicitat
Comentaris
To Top