L’edifici que va acollir la seu del Diari de Sabadell durant 31 anys s’ha transformat, ja que la redacció s’ha convertit en deu habitatges. Tot i aquest canvi, s’han mantingut expressament les lletres de la capçalera a la façana per conservar-les entenent que són un element amb un alt valor històric i especialment simbòlic.
L’edifici del carrer de Sant Quirze, 37-41, ara acull habitatges / LLUÍS FRANCO
La transformació ha anat a càrrec del despatx d’arquitectura sabadellenc SausRibaLlonch. L’arquitecta Roser Saus celebra que s’hagi pogut conservar i renovar l’immoble, ja que, d’una altra manera, hauria quedat obsolet i en perill de convertir-se “en un altre” edifici tancat al Centre. Saus remarca que la clau del projecte ha estat haver pogut fer un canvi d’ús d’oficines a habitatges, i la principal fita arquitectònica en aquest sentit es troba a la segona planta, on hi haurà quatre dúplexs amb terrassa, aprofitant l’obertura a l’exterior que s’ha fet al que fins ara era una sotacoberta.
Les obres encara no han acabat, ja que s’estan enllestint els dos baixos que hi haurà on fins fa uns mesos hi havia una botiga de roba. Però gran part del projecte ja ha finalitzat i s’han entregat els quatre pisos de la primera planta i els quatre dúplexs de la segona. Els nous pisos tenen entre dues i tres habitacions. Es manté el bar que també hi havia als baixos, així com l’aparcament, amb capacitat per a set vehicles. De l’edifici també s’ha conservat l’ascensor de vidre i l’escala.
La capçalera, a la façana
En canviar d’edifici d’oficines a habitatges, un compliment estricte de la normativa de l’Ajuntament hauria impedit mantenir les lletres de Diari de Sabadell a la façana perquè fan referència a una activitat que ja no hi és.
Les lletres de la capçalera del D.S., a l’edifici del carrer de Sant Quirze / LLUÍS FRANCO
Però tal com explica la directora de l’obra, del mateix despatx, Marta Llonch, al promotor de les obres li feia il·lusió mantenir les lletres i la façana, amb el permís de l’actual empresa editora del Diari (Novapress Edicions), “com a recordatori i memòria històrica”. I tot i que “vam haver de lluitar-ho” amb el consistori, finalment hi ha hagut acord perquè el rètol s’hagi pogut quedar allà on era.
