Hi ha infinites maneres d’envoltar una ceba per representar Sabadell. Pot estar emmarcada en rombes, rodones o en tota mena de geometries i formes. O pot estar compost de pedra, vitralls, majòliques, fusta o ceràmica. Tanmateix, seguirà sent un símbol de reconeixement indistingible. Ho demostra l’exposició Imatges d’un escut ceballut, d’Antoni Barreda i Anna Sallés, a la Puríssima. És un recull fotogràfic de gairebé una vintena d’escuts de Sabadell, presentats cronològicament, que es troben estampats a diferents racons de la ciutat.
“Ens hem preguntat com és l’escut de la nostra ciutat? Si hi ha més coses que la ceba i els quatre pals?”, es qüestiona la mostra. L’exposició abraça més de 300 anys de simbolisme sabadellenc respon a les preguntes anteriors amb escuts molt diversos, repartits per la ciutat. Des d’un rodó picat en pedra del 1602, fins a un de modern metàl·lic i caironat del 1995. Per a l’exposició, Barreda ha fet la tria d’entre un centenar d’escuts que té fotografiats.
“Tots mirem, però veiem? Les parets ens parlen, contenen molta història. L’exposició ens ajuda a descobrir el que tenim a la ciutat”, expressa Barreda. La ceba ens parla de la història de Sabadell des del vitrall de l’església de Sant Fèlix (1943) o des del frontó de l’entrada del Mercat Central (1927).
