45 pacients pendents d’ingrés a planta. 105 persones ateses en total. En alguns passadissos de l’àrea no-Covid, diverses persones esperen en un llit que les traslladin a un box. A la sala d’espera, Maria Engràcia Garcia fa tres hores que desitja que algú atengui la seva mare. I, mentrestant, no es veuen corredisses ni se senten crits. Tampoc sembla un mal dia.
Ens endinsem un matí al servei d’Urgències de l’hospital Parc Taulí de Sabadell –on a hores d’ara el 80% d’activitat és ordinària i el 20% coronavirus– per veure com funcionen. Els professionals estan preocupats pel que pugui venir a causa de les festes de Nadal. L’acumulació de trobades en pocs dies de diferència “pot ser una bomba de rellotgeria”, alerta la doctora Cristina Netto.
“De capacitat humana en tenim, el que necessitem és espai”. Parla el director d’Urgències, el Dr. Gilberto Alonso, que transmet la necessitat de disposar de més llits per desencallar el coll d’ampolla en el qual fa anys que s’han convertit les Urgències del consorci sanitari. Tot l’hospital ha rebut amb els braços oberts l’anunci del Departament de Salut de construir un edifici polivalent i dotar-lo de 105 llits més i guanyar UCIs i quiròfans al Frontal Gran Via. També es preveu ampliar les Urgències. I Alonso defensa que hi pugui haver llits als passadissos per adaptar la capacitat a necessitats puntuals.
El cap d’Urgències està convençut que “l’ampliació ens canviarà molt la vida, perquè amb més llits no tindríem tants pacients pendents d’ingrés”. Pel doctor Emili Gené, “tenim un hospital a dues velocitats. Sempre entra tothom, però no sempre podem donar sortida a planta perquè falten llits”. Perquè és evident, però els seus professionals hi posen èmfasi, i és que “tothom passa per Urgències”.
Atenció 24 hores, 7 dies a la setmana
Diàriament, a les 8 h, a Urgències comencen dues reunions simultànies en dues sales diferents. Només hi assisteixen els metges adjunts i els residents (MIR) i fan el canvi de torn de 12 hores, repassant la situació de tots els pacients atesos. Després els visitaran. Els metges d’Urgències estan repartits en dos blocs, nivell 1 i 2, que es diferencien perquè els pacients del segon nivell són més complexos. Per atendre els casos de coronavirus van crear el nivell 3, on atenen els casos amb insuficiència respiratòria, els de major gravetat.
I, alhora, present a tot arreu, el personal més nombrós de l’hospital són les infermeres. “Sempre hi som!”, reivindica la cap d’Infermeria d’Urgències del Taulí, Pilar Cores. La pandèmia ha accelerat moltes transformacions i una d’elles és que s’ha potenciat el rol autònom de la infermera, també d’acord amb l’impuls de la nova directora d’Infermeria de la corporació, Mireia Subirana. Abans de l’arribada de la pandèmia, les infermeres no podien fer analítiques o radiografies, i ara ja en fan. Cores remarca que “hem demostrat que podem fer-ho i avancem feina”. Tot es resumeix en un objectiu: donar la millor atenció el més ràpid possible.
Una infermera fa una PCR a un infant amb febre, a les urgències pediàtriques / VICTÒRIA ROVIRA
Des del Taulí defensen que la millora de les Urgències és contínua. Recentment, per exemple, s’han ampliat les urgències pediàtriques i els ingressats de curta estada estan al Frontal Gran Via. En les properes setmanes, un dels canvis que permetrà guanyar temps a Urgències és que en aquest servei ja s’hi està instal·lant un TAC propi, de manera que es doblarà la capacitat perquè no s’haurà de compartir amb el de planta.
A l’espera d’una especialitat
Emili Gené reivindica el paper del metge d’Urgències, una especialitat que avui dia no està reconeguda en l’àmbit estatal perquè no té un itinerari formatiu en el pla acadèmic de Medicina. El mateix passa amb Infeccioses. Tant Gené com Alonso i la doctora Cristina Netto reclamen que se’ls reconegui. “Si vols fer urgències has de fer formació extra”, explica ella, ja que la majoria són metges de família que amb el temps i l’experiència s’han especialitzat en aquesta àrea.
Baixa incidència de la grip
De moment, la pandèmia que sí que teníem cada any, la de la grip, no s’està fent notar, cosa que Gilberto Alonso atribueix a l’ús de les mascaretes, que ajuden a prevenir la transmissió de la malaltia.
Segons el cap d’Urgències, aquest element també ha provocat que enguany no s’estiguin detectant gaires casos de bronquiolitis infantil, una malaltia comuna entre els més petits. Per aquestes dues raons, Alonso espera “que les mascaretes hagin arribat per quedar-se”, i es facin servir amb naturalitat quan facin falta.
