[Per Josep Mercadé, periodista]
La diada de Reis posarà punt final a un cicle festiu nadalenc estrany per a tothom. Malgrat l’esforç per intentar aparentar una normalitat que no sabem gaire bé com ha de ser, els darrers dies del 2020 i els primers del 2021 han estat com una mena de bàlsam dins d’un mar d’incertesa. A molta gent els ha servit de falsa evasió d’una realitat que no podem defugir. Si hem de quedar-nos amb alguna cosa en aquest inici d’any, ha de ser amb la il·lusió que traspua la diada de Reis.
Al llarg d’aquest malson de la pandèmia, els infants van ser uns dels primers damnificats quan, durant el confinament, els van privar de tot contacte més enllà de la seva família. Allunyats de l’escola, van estrenar el nou sistema de teleestudiar. Encara queda per veure, en la perspectiva del temps, si aquesta metodologia ha funcionat correctament. De tota manera, hem constatat que la capacitat d’adaptació dels més petits és molt més gran que la de la resta de persones.
Només cal veure pel carrer o en qualsevol plaça on juga la quitxalla que el fet de portar mascareta ho han normalitzat molt més bé que els grans. Salten i fan gatzara perfectament adaptats a aquesta nova realitat. Ara, quan esperen amb il·lusió, nerviosisme i alegria l’arribada dels Reis d’Orient, han interioritzat també que aquest any és diferent i que amb la Covid-19 potser no passaran.
Els més grans intentem inculcar-los la màxima il·lusió i dir-los que, malgrat la situació que patim, passaran i deixaran com cada any els regals que han demanat. Us adoneu, però, que quan fem això en realitat ens ho diem a nosaltres mateixos? De forma col·lectiva intentem inocular-nos una dosi d’aquesta il·lusió infantil que tant ens manca als grans des de fa molts mesos. I, malgrat tot, no volem renunciar-hi. Ens cal més que als nostres petits, ja que els grans no tenim tan arrelada aquesta capacitat d’adaptació que ells ens demostren dia a dia.
La prova és que aquest any la imaginació ha portat a cercar tota mena de fórmules, potser també màgiques, per mantenir viva aquesta flama d’il·lusió i, alhora, d’esperança. Ho veiem amb el lliurament telemàtic de les cartes i l’arribada dels Reis abans d’hora per donar el missatge que passaran encara que no es pugui fer la Cavalcada tradicional. Com s’ha pogut comprovar aquests dies a la Fira Reial de Sabadell, la capacitat d’adaptació dels nostres petits és immensa. Cal que els grans n’aprenguem d’ells. Bons Reis!
