Diu la dita allò de les coses clares i la xocolata espessa. I si parlem del model de ciutat i convivència, li va perfecte. Els patinets elèctrics en són un bon exemple, ja que el seu pas per les voreres genera controvèrsia. O fins i tot discussions a peu de carrer. Alguns vianants retreuen als ‘conductors’ dels patinets que provoquen inseguretat, mentre que aquests demanen el seu lloc a la vorera pel risc físic de compartir espais amb els cotxes.
La correlació sembla evident: tots volem transitar amb calma i seguretat per la ciutat. Per aconseguir-ho, més que posicionar-se a favor o en contra de l’ús dels patinets (que sembla que han vingut per quedar-se), necessitem articular unes normes municipals que ens permetin conviure. I que siguin clares, com la xocolata espessa, per tal que no hi hagi dubte sobre què es pot fer i què no. També és cert que la Covid-19 ha enrarit l’ambient i ha portat molts ciutadans al desànim, que en algunes ocasions han aprofitat per desfogar-se al carrer en petites enganxades amb altres vianants. Però això marxarà. Sigui com sigui, hem de poder fer servir l’espai públic, siguem vianants o anem en patinet elèctric.
