“Tot el que tenia era per consumir. La meva addicció em va apartar de la meva família, de la feina i de mi mateix”. És el testimoni de l’E.M., un exusuari del servei diürn de Càritas que va viure durant un temps a un pis ocupat, sense aigua, sense llum i compartit. El que es coneix com a habitatge inadequat. Un any després, ja no és el mateix: viu de lloguer, ha deixat de consumir i vol estudiar Integració social. “És un clar exemple de superació”, expliquen des de Càritas. Ara fa un any que forma part de l’equip voluntari de l’entitat. L’E.M. recorda especialment durs els dies quan el termòmetre fregava els zero graus centígrads. “Dormia sota un sostre, però sense electricitat. Per tenir un plat calent havia d’acudir a les monges”, recorda.
I és que l’onada de fred intensifica la vulnerabilitat de les persones sensellar. Enguany, aquest col·lectiu no només s’ha d’enfrontar a unes condicions climàtiques dures, sinó també a un context pandèmic que dificulta l’estada a alguns menjadors i locals socials. “Ara, els sensellar ho tenen més difícil”, assegura l’exusuari i actual voluntari de Càritas.
Sabadell té comptabilitzades més de 130 persones a la taula de sensellarisme, de les quals una trentena pernocten habitualment al carrer. En el marc de l’Operació Fred, que es va activar diumenge passat, la ciutat s’ha mobilitzat per donar-hi resposta: torna el servei nocturn de les Unitats d’Emergència Social (UES) de la Creu Roja, s’ha ampliat el servei diürn de Càritas Diocesana i s’ha activat el projecte Entre Vies de la Creu Roja, on s’atén una quinzena de persones. A més, s’ha habilitat un alberg social al Molí de Sant Oleguer. Un dispositiu temporal gestionat per la Creu Roja que és “inassumible de forma permanent”, defensen des del Govern municipal. De fet, el cost de l’espai d’acollida que es va posar en marxa durant el confinament domiciliari i el del nou alberg supera els 400.000 euros. De moment, però, i fins al 31 de març, pot acollir una trentena d’usuaris.
“L’alberg complementa molt bé amb les UES, ara redirigim les persones que pernocten al carrer a aquest equipament. Però no totes hi volen anar”, explica Mireia Osuna, tècnica en sensellar de Creu Roja. Segons les últimes dades, la primera nit de l’onada de fred van pernoctar 20 persones al Molí de Sant Oleguer.
La Unitat d’Emergències Socials (UES) de la Creu Roja atén les persones sense llar / VICTÒRIA ROVIRA
Les entitats han detectat un lleuger augment dels sabadellencs que es troben en aquesta situació, malgrat que asseguren que la majoria d’ells ja estaven vinculats als serveis socials. Durant el 2020 han passat 120 persones pel centre diürn de Càritas, que ara també ofereix dinars i manté les portes obertes fins a les 17 h. Cada matí serveixen a 35 persones. “Una desena d’elles són cares noves que venen derivades de l’Ajuntament”, explica Joan Saborido, membre de la junta de Càritas Diocesana de Terrassa. Per la seva banda, les UES van atendre 13 sensellar el primer dia d’Operació Fred i 15 el segon.
Un alberg permanent?
Entitats i usuaris del tercer sector, la síndica municipal de greuges i agents polítics de la ciutat hi coincideixen: Sabadell ha de donar resposta a les necessitats dels sensellar. És urgent, i no val amb un pegat. La dissidència es troba en el modus operandi: per a alguns, l’alberg és una eina imprescindible que s’ha de quedar per fer front al sensellarisme. D’altres, ha de ser només un recurs transitori. “No som partidaris d’un alberg permanent, cronificaria la situació”, defensa Saborido.
Osuna creu que calen fer intervencions transversals: “Cal donar els recursos necessaris segons les necessitats de cada moment”. Hi coincideix la tècnica de gestió de Sabadell Sostre, Míriam Fernández, “calen recursos de caràcter finalista que es puguin mantenir en el temps i projectes com el Housing First, perquè les necessitats van més enllà de la pernoctació”. La síndica de greuges, Eva Abellan, considera que és un servei que es necessita a la ciutat i assegura que la sindicatura farà tot el que estigui a les seves mans per mantenir l’alberg actual. “No s’ha fet suficient a la ciutat”, creu.
Un dispositiu de la Creu Roja durant l’Operació Fred / VICTÒRIA ROVIRA
En l’àmbit polític tampoc hi ha un consens. Mentre que ERC és defensor inqüestionable de l’equipament, el govern ho veu com una eina d’urgència. El portaveu del principal grup de l’oposició, Gabriel Fernàndez, sosté que l’alberg és una eina per fer front als desnonaments mentre la taula d’emergència soluciona la seva situació. “Aquest alberg fa dècades que hauria d’estar a Sabadell, i no és la prioritat del govern”, etziba. Fernàndez recorda que el Pla Local d’Habitatge que va aprovar de forma inicial l’anterior equip de govern posava el focus en l’alberg: “No és un caprici d’ERC, era un consens polític”. Hi coincideix la portaveu de la Crida de Sabadell, Nani Valero, que afirma que “era un pla prou ambiciós” i matisa que l’equipament hauria de ser transitori i caldria complementar-ho amb un acompanyament individualitzat. “Ara es donen pals de cec”, creu.
Per la seva banda, el número u de Ciutadans, Adrián Hernández, no descarta l’alberg com una eina més, però no com a solució definitiva. “No canvia res: és una tireta, no la vacuna”. Creu més en un dispositiu multidisciplinari. Lourdes Ciuró, cap de files de Junts per Sabadell, considera que aquest equipament “convindria”, però per a persones empadronades a Sabadell i acompanyat de polítiques de reinserció. Entre l’estira-i-arronsa polític, E.M. defensa que cal molta implicació al darrere: “No necessitem un sostre, necessitem el caliu d’una llar”.
Eloi Cortés, regidor d’Acció Social: “L’alberg social no és la solució, pot estar abocat al fracàs”
