El Govern municipal s’enfronta a una doble crisi sense precedents: ERTOs, cues de la fam i l’habitatge d’emergència a la diana del debat social. El regidor d’Acció Social i Habitatge, Eloi Cortés, sosté que el millor model és intensificar el seguiment dels casos i promocionar l’habitage públic d’emergència social per a projectes com el Housing First.
Amb l’activació de l’Operació Fred, les persones sense llar tornen a situar-se al focus de l’emergència social. Quina és la situació a Sabadell? A la taula de sensellarisme tenim unes 130 persones i escaig en seguiment. Però és una xifra que es va movent. El sensellarisme no és un concepte únic, hi ha quatre categories: sense sostre, sense habitatge, habitatge insegur i habitatge inadequat. No tenim 130 persones vivint al carrer, dir això és erroni. En tenim una trentena. El mapa de sensellarisme que tenim a Sabadell és divers: persones que pernocten a l’espai públic, que viuen a un local, a habitatges insegurs. O a cases d’amics…
Són casos diferents. Com actua la seva regidoria en cada situació? Les treballem i actuem segons cada cas concret. No es pot donar una resposta automàtica i idèntica a totes les persones que es troben dins la taula de sensellarisme. Hi ha recursos com el centre d’emergències de la Policia Municipal, que és un recurs per a un període curt de temps. També Sabadell Sostre fa un acompanyament intensiu a persones en aquesta situació. O el projecte Housing First, amb molt bons resultats. Una família que està a punt de ser desnonada és un cas molt diferent d’una persona que fa temps que viu al carrer. En aquest cas, es requereix molta més feina i és més complicat de gestionar.
El regidor d’Acció Social i Habitatge, Eloi Cortés / Lluís Franco
El ple de febrer del 2019 va aprovar en fase inicial el Pla Local d’Habitatge 2019-2024 horitzó 2030. Part de l’oposició retreu al Govern municipal que encara no s’hagi aprovat definitivament. Les coses han canviat. Amb el decret llei 17/19 s’obliga els ajuntaments, entre altres coses, a pactar les polítiques d’habitatge amb la Generalitat. Ara estem treballant per encaixar tots dos processos. Al llarg del 2021 ho faríem convergir.
Hi coincidiu? Com a nou govern tenim dret a dir que hi ha coses que no ens agraden i que no hem d’acceptar. En l’àmbit ideològic, hi ha punts que no acabem de veure clars.
Com per exemple? L’alberg no és la solució per a tots els casos. És una situació d’emergència, però no el camí: és lent i car. No és el nostre model. Parlen com si fos la solució i és un plantejament enganyós que pot estar abocat al fracàs, es barregen conceptes. No podem dirigir una família que acaba de ser desnonada a un alberg social perquè tindrà unes necessitats diferents d’una persona que fa anys que està fora del sistema i té recel a connectar amb l’administració.
I què proposeu, doncs? Acotar els recursos, fer un seguiment intensiu de cada cas. Nosaltres som partidaris de treballar per potenciar recursos intermedis, a posar més habitatges a disposició dels projectes de sensellarisme. Ja tenim un precedent, amb les experiències positives de l’espai d’acollida que es va habilitar durant la pandèmia, que va permetre que una dotzena d’usuaris no tornessin al carrer.
En què es concreta tot això? L’èxit de les intervencions d’aquestes polítiques implica un seguiment intensiu dels casos. No és ràpid, requereix molta feina. Es concreta a ampliar el projecte Housing First, oferir intervenció socioeducativa, per exemple. El que busquen aquestes polítiques és oferir primer un sostre i, després, fer un acompanyament per desenvolupar l’autonomia de cada persona. I aquest model funciona. També estem estudiant ampliar el centre d’emergències de Can Marcet. I s’ha iniciat la compra de 23 habitatges que es posaran a disposició de persones en situació d’emergència habitacional i del projecte Housing First.
Però ara, i fins al 31 de març, està en marxa l’alberg temporal del Molí de Sant Oleguer. És un dispositiu d’emergència, no una solució estructural. Ho vam habilitar pel toc de queda decretat i per l’Operació Fred. A més, el seu cost és inassumible de forma permanent.
Parlem d’habitatge social. Com pot revertir la situació l’acord per a la cessió temporal de 80 habitatges públics de la SAREB ? Hi ha 40 habitatges que estan ocupats, i ara estem regulant la seva situació perquè puguin pagar un lloguer social. La resta es destinarà a protecció social i també a l’emergència habitacional.
Fent una mirada cap al futur, quines són les noves inversions previstes en matèria d’habitatge en aquest mandat? Ara per ara treballem en dues línies: potenciar la rehabilitació de l’habitatge envellit de la ciutat i un pla de promoció de l’habitatge per iniciar la construcció de 500 habitatges de lloguer assequible i de protecció oficial abans d’acabar el mandat. Preveiem que part d’aquests habitatges es destinin a persones en situació de sensellarisme. I també el complex de gent gran de la Roureda, amb un centenar de places.
