[Per Carles Fité, periodista]
Ja sé que fa de mal dir, però ha acabat un 2020 que des del punt de vista arlequinat no ha anat gens malament. Segurament una de les poques alegries que ens hem endut al llarg de l’any que deixem és l’ascens al futbol professional. Ens costarà d’oblidar el patiment que vam viure a l’estiu amb un parell de tandes de penals agòniques, amb gols a l’últim sospir i amb una remuntada meravellosa contra el filial blaugrana. Marbella ja és història del Centre d’Esports, com en el seu dia ho van ser Eibar o Binèfar.
I el final d’any tampoc ha estat tan nefast. Després d’un inici horrorós amb un 0 de 15, ara ja respirem i fins i tot en el moment en què escric aquestes línies el Sabadell es troba fora de la zona de descens. Això no treu que costarà. Que patirem i que no serà gens fàcil aconseguir quedar entre els 18 primers d’aquesta complicadíssima Segona Divisió. Però amb el cap ben alt, perquè sent un dels pressupostos més baixos de la categoria hem competit sempre. Juguéssim contra l’Espanyol, que ens van guanyar amb un gol a la recta final i després de fer lluir Diego Lopez, o contra el Girona, que va ser incapaç de marcar-nos a casa seva i vam dominar el partit tenint ocasions molt clares per marcar.
Perquè aquest sí que és un dels punts que hem de millorar aquest 2021: el gol. L’equip va començar fluix en defensa, deixant generar massa i encaixant amb facilitat, sobretot a la recta final de partit; però aquest punt s’ha millorat amb solvència. L’atrevit sistema d’Antonio Hidalgo, un cop s’ha consolidat a la categoria, juntament amb la fermesa de Mackay i l’estat de forma de centrals com Grego o Ibiza, ens han portat aquella tranquil·litat defensiva tan necessària per puntuar en qualsevol partit. Aconseguim mantenir la porteria a zero o encaixar pocs gols. De fet, el Sabadell no encaixa més d’un gol per partit des del novembre, amb aquell desafortunat rebot amb Óscar Rubio que va donar la victòria al Fuenlabrada al minut 88.
Però es tracta de marcar més gols. O almenys de materialitzar les ocasions que es tenen, i ja que hi som de crear-ne més. Aquesta és l’assignatura que ha de millorar clarament l’equip en aquesta segona part de la competició. I per això serà important reforçar la plantilla. Diu Antonio Hidalgo que només vindran jugadors si milloren el que hi ha ara mateix. I estic convençut que no costarà gaire, amb perdó però amb sinceritat. Sobretot per encert. I també poso en aquesta equació Juan Diego Molina, Stoichkov. Porta només un gol en els últims onze partits. Se li ha de demanar més. De fet, exigir més.
Tant de bo els reforços que arribin els propers dies també espavilin el mateix davanter andalús i s’hi pugui entendre bé. El primer fitxatge d’hivern arribarà a principis de la propera setmana. Un davanter amb experiència que no s’ha oblidat de marcar gols, i el més important, té moltes ganes de demostrar-ho amb la samarreta arlequinada. Torna a casa seva, a Catalunya, i també vol recuperar els seus orígens futbolístics. Estic convençut que ho farà. El Sabadell el necessita i ell estic segur que també necessita un club com el nostre per tornar a retrobar sensacions i demostrar que encara li queda molt futbol i molt gol a les seves botes.
Aquest 2021 també ha de ser un bon any per als arlequinats. Ens hem de salvar i de mica en mica consolidar a la Segona Divisió. L’únic que ens falta, però això per desgràcia no depèn ni de nosaltres ni del Sabadell, és poder tornar a la Nova Creu Alta. Quines ganes que en tenim!
