[Per Jordi Serrano, historiador i rector de la UPEC]
Fa una setmana vaig tenir una conversa amb un metge amic meu que treballa en un hospital d’una ciutat mitjana que no és Sabadell. Em deia que la situació era explosiva i es queixava de l’actitud de la gent de la seva ciutat. No entenia per què la gent és tan imbècil en posar-se en risc, però el que és pitjor, posar en risc la gent del seu entorn: pares, avis, etc. Mireu, si algú es vol arriscar a agafar la Covid, és el seu problema, després parlarem del problema social i institucional que genera, però és que la qüestió és que pot acabar matant la gent del seu entorn amb salut més delicada. D’això en poden deduir que hi ha molta gent a qui li importa un rave la seva pròpia família. La gent té el dret a suïcidar-se, però no té dret a suïcidar els altres. A més, la gent tampoc té dret a col·lapsar els sistemes de salut pública i els hospitals. Crec que hi ha gent que ha estudiat liberalisme a la Formación del Espíritu Nacional. Als joves els informo que era l’assignatura d’adoctrinament feixista a les escoles catalanes durant el franquisme. L’assignatura que tots els majors de seixanta anys diuen que no els va fer cap efecte i que desmenteix barroerament la seva pròpia existència.
L’amic metge defensava els polítics, deia que quan prenien mesures més dràstiques, cosa que ha passat ara, la gent els critica molt. Vaig anar un dia a Barcelona per feina abans de les festes i quan vaig passar per plaça Catalunya vaig veure una cua digna de l’URSS de les millors èpoques. Per als més joves, Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques. Vaig tornar enrere a veure per què feien cua. Era per entrar en una botiga de roba! Una cosa que ja es veu que era de primera necessitat.
La vida és molt injusta perquè probablement ara estem altra volta confinats i amb desenes de morts diàries per culpa de tots aquests malparits que no fan cas, no de les autoritats, sinó del sentit comú més essencial. En moments així em venen ganes de reclamar un Joseph Stalin i mà dura contra els infractors.
Per no parlar de la rave de Llinars del Vallès, on més de 300 cretins van fer tot el possible per incrementar la Covid a Catalunya. Crec sincerament que si el conseller d’Interior Miquel Sàmper hagués ordenat un desallotjament com saben fer els Mossos amb els dèbils, tothom l’hauria aplaudit. És a dir, amb bales de goma prohibides –les fa servir sempre que pot la Guàrdia Civil i la Policia Nacional sense problemes–, pots de fum, atonyinament general amb porres i 72 hores de trullu, Catalunya sencera s’hauria posat dempeus aclamant el nostre nou heroi. No ho va fer, una pena. Han donat la sensació d’impunitat. I tota aquesta gent immoral de Llinars ara aniran estenent el virus per tot arreu. Poc ens passa. En canvi, a Sabadell tothom és molt cívic i responsable. Ja!
