El dia de Reis, el 6 de gener, centenars de fanàtics de Donald Trump van irrompre al Capitoli de la ciutat de Washington i van obligar a suspendre la sessió on s’havia de ratificar la victòria de Joe Biden en les eleccions del passat 3 de novembre. Dit això, el D.S. ha contactat amb quatre nord-americans que viuen a la ciutat i una sabadellenca que es troba als Estats Units per saber la seva opinió sobre els fets. Tot ells coincideixen en dos aspectes: que la democràcia al país ha quedat molt tocada, així com la seva imatge cap a la resta del món, i que Trump va empènyer als seus fidels a irrompre el Congrés per boicotejar el ple.
Imatge de l’assalt al Capitoli/ REUTERS
Tanmateix, el republicà no va aconseguir el seu propòsit, ja que un cop desallotjats els infractors gairebé sis hores més tard, el Senat i la Cambra de Representants van certificar els vots del Col·legi Electoral i, per tant, Biden era escollit nou president. Així i tot, no estarà de forma oficial en el càrrec fins al dia 20 de gener. Trump va emetre un comunicat on assegurava que afavoriria una “transició ordenada”, però a la vegada mantenia que els comicis havien estat un frau.
Joe Biden pren la paraula després de ser ratificat com a guanyador de les eleccions/ REUTERS
D’entrada, Rodney Woodward (Utah, 1957) es mostra molt decebut per les imatges que es van veure per la televisió. “La imatge del país ha quedat molt deteriorada. Els fanàtics de Trump van intentar impedir un exercici democràtic que era la ratificació del resultat legítim de les eleccions” diu. A més, Woodward pensa que la policia hauria d’haver previst l’atac i creu que va ser molt lenta en desallotjar als “terroristes domèstics”. “Si els manifestants haguessin sigut negres, estic convençut que la policia hauria fet ús de la violència” indica contrariat.
En la mateixa línia, Sean Hutchins (Washington, 1972) afirma que els agents policials van deixar entrar molts manifestants al Capitoli i no van demanar reforços. “Estaven desbordats” explica. Així mateix, ell considera que l’assalt va ser un acte de “traïció o sedició imperdonable en un estat democràtic”. Això sí, el Sean admet que és preocupant que prop de la meitat del país pensi que les eleccions del novembre van ser manipulades a favor dels demòcrates.
D’altra banda, Vito Pitino (Califòrnia, 1981) opina que Trump va ser l’instigador de l’assalt i que de ben segur no tindrà “remordiments de consciència amb el que va succeir”. “Hauria de ser condemnat a presó. L’hem de tractar com a persona non grata” afegeix el Vito, molt convençut. Finalment, ell creu que els Estats Units tenen cada cop pitjor imatge internacional: “Estem perdent credibilitat i a la gent li costarà molt d’oblidar aquests fets” resumeix Pitino.
Quant a Erin Brunet (Ohio, 1985), es mostra satisfeta amb el fet que Twitter i Facebook hagin bloquejat els comptes de Trump. “L’únic que ell feia a les xarxes socials era incitar els seus seguidors a la violència i ho aconseguia” afirma. Brunet considera que els Estats Units sempre havia sigut un mirall per la resta de països i la seva democràcia era admirada arreu. “Se suposa que érem els líders mundials, però ja no ho som” resumeix l’Erin.
Erin Brunet (dalt a l’esquerra), Sean Hutchins (baix a l’esquerra), Vito Pitino (dalt a la dreta) i Rodney Woodward (baix a la dreta)/ CEDIDA
I pel que fa a Andrea Mullor (Sabadell, 1995), sabadellenca als EUA, no està gens sorpresa pels fets succeïts al Capitoli, ja que segons ella es veien a venir amb “l’horrible gestió de Trump els últims quatre anys”. “Es va tractar d’un intent de cop d’Estat premeditat per ell. A més, segur que si els manifestants haguessin sigut blancs, la policia hauria actuat amb més duresa” afegeix Mullor. De fet, l’Andrea opina que el racisme encara és molt present al país nord-americà.
Els ciutadans nord-americans de Sabadell pensen molt semblant. De fet, el 3 de novembre ja estaven d’acord en fer fora Trump de la Casa Blanca i ara tornen a estar-ho en el fet que la justícia hauria d’actuar sense miraments contra ell. En els pròxims dies sabrem què passa amb Trump.
