La Tona fa cinc anys que va arribar al centre Sara de Sabadell, un servei gestionat per Càritas Diocesana de Terrassa, que acull persones que pateixen VIH i es troben en risc d’exclusió social. La Tona va poder sortir després d’un temps –es tracta d’un espai d’acollida temporal, és un servei rotatiu–, però va patir una recaiguda i va haver de tornar. “Aquí em sento bé, acompanyada i segura”, diu. És una de les quinze persones que viu a aquest centre, ubicat al barri de Covadonga, que atén tothom que es trobi en una situació similar a la seva. Està actiu les 24 hores del dia i el 2020 ha bufat 25 espelmes. “Aquí atenem els últims dels últims, no diem que no a ningú. Som el centre de les oportunitats”, sosté Mar Diéguez, directora del centre.
Aquest any 2020, el servei ha fet 25 anys a Sabadell, en un context social i sanitari molt diferent del de final de segle. L’any 1994, a Sabadell hi havia 800 persones afectades per VIH, de les quals un 10% no tenia domicili fix ni ubicació segura, segons l’hospital Parc Taulí. L’informe del CEESCAT (Centre d’Estudis Epidemiològics sobre la SIDA de Catalunya) destacava que el 2018 a Catalunya es van diagnosticar 613 nous casos de persones infectades, 49 d’aquestes a la unitat de vigilància epidemiològica de Barcelona-Zona Vallès.
El Sara està ubicat al barri de Covadonga / Victòria Rovira
Amb el naixement de Sara, l’acollida a les persones afectades estava orientada especialment a fer un acompanyament digne cap a la mort. A hores d’ara, aquesta acollida es fonamenta en un acompanyament integral vers la màxima autonomia de les persones ateses. “La investigació mèdica ha permès evolucionar quant als tractaments i al diagnòstic precoç”, assegura Diéguez. La seva feina és acompanyar i millorar la qualitat de vida dels seus usuaris. “Des que estic aquí, no prenc res”, assegura el Juli, un dels usuaris que hi viu des de fa un any i mig, i que ja ha aconseguit feina de jardiner.
Viure al centre
El control que porten els tècnics del Sara és exhaustiu. Fan controls, analítiques d’orina sorpresa i proves d’alcoholèmia cada setmana. “Si algú consumeix, sap que hi haurà conseqüències com ara que es controlarà molt més. Però no els fem fora”, explica la directora del centre. Darrere de l’equip de professionals hi ha un objectiu fixat: acompanyar, educar i fomentar el respecte i l’autonomia dels usuaris, a més d’ajudar amb gestions burocràtiques.
Càritas disposa de tres pisos a la ciutat per als usuaris que agafen certa autonomia i s’hi estan durant uns anys. Són persones que venen derivades de serveis socials, educadors o de centres penitenciaris. “Això és casa nostra, estem molt agraïts de ser aquí”, assegura el Miquel. I és que és el lema del centre: “No pot quedar ningú enrere, som el lloc de les oportunitats i apostem per les persones”, conclou Diéguez.
