Publicitat
XAVIER GUERRERO

L’efecte papallona

[Per Xavier Guerrero, químic i exregidor]

Per molt poètic que resulti, no és cert que el fet que una papallona bati les seves ales al parc de la Romeua pugui provocar un huracà al Carib.

Es tracta d’una metàfora per explicar, molt resumidament, el funcionament de la teoria matemàtica del caos. El que realment afecta els huracans –i, en conseqüència, tot allò que estigui dins la seva trajectòria– són els canvis en la temperatura de l’aigua de l’oceà, la humitat ambiental, els corrents d’aire o els accidents geogràfics que es trobarà en arribar a terra.

Alliberades les papallones sabadellenques d’aquesta terrible responsabilitat, podem aprofitar l’avinentesa i la resta de l’article per parlar de les coses petites que provoquen grans canvis, que és el sentit secundari que ha rebut la metàfora.

Però, a diferència dels canvis de conseqüències imprevisibles que la papallona, en obrir les ales, anuncia sense voler, jo prefereixo parlar d’accions estratègiques i calculades per aconseguir allò que volem. Potser perquè sona millor i sembla més útil, encara que no sigui tan literari, ens carrega de feina i ens fa una mica corresponsables de tot el que ens envolta.

Publicitat

Sabem que les petites accions del dia a dia poden canviar el món. Ho hem sentit dir al Capità Enciam i ho hem llegit al llibre/pamflet Indigneu-vos! d’Stéphane Hessel. Sabem que el ciutadà que vol canviar el món fa del seu consum i dels seus hàbits una forma de lluita. Es planteja què compra, a qui ho compra, se’n planteja l’origen i la seva reciclabilitat. Participa activament en la seva comunitat i no deixa passar l’ocasió de sortir al carrer per reclamar els seus drets i per votar quan hi ha eleccions.

D’una altra banda, és molt habitual sentir la gent dir que passa de la política (si són joves, diuen que suden de la política, però si us plau, no ho digueu vosaltres d’aquesta manera si ja teniu una edat). I prenem aquesta actitud perquè ens han ben inculcat que no podem canviar el món, que nosaltres no podem fer res per canviar-lo, i ens diuen que aquells que volen canviar-lo són antisistema, violents, marginals, terroristes, i no s’estalvien imatges als titulars dels mitjans de comunicació per corroborar-ho.

El que hem de tenir clar és que la política i el capital, que la governa, no passen/suden de nosaltres, i que això ho descobrirem el dia que vulguem fer efectiu algun dels nostres drets conquerits anteriorment per altra gent que potser s’hi va deixar la pell: drets laborals, drets socials, etcètera. Drets pels quals cal seguir lluitant contínuament –res és conquerit per sempre– i, si hem sudat de defensar-los, potser ens trobarem que ja no hi són, que algú ha decidit que és més important comprar una caríssima tecnologia militar que dignificar les pensions, per posar un exemple proper i recent.

És per això que per a aquest 2021 que tot just comença, us proposo que ens indignem col·lectivament, que assumim que els petits canvis són poderosos i que no sudem més. Fem-ho a les eleccions al Parlament, fem-ho quan hàgim de contractar l’electricitat, fem-ho quan anem al supermercat a comprar i fem-ho sortint al carrer cada cop que calgui, encara que a voltes ens sembli que res de tot això mena enlloc.

Ja us avanço que no ens ho posaran fàcil i ens titllaran de terroristes, i no deixarà de ser cert, perquè els causarà terror que ens mobilitzem i posem en dubte el sistema de privilegis establert de tants anys. Quan, histèrics, cridin i llancin els seus discursos encesos contra nosaltres, amenaçant-nos amb huracans devastadors, recordeu-vos de les papallones del parc de la Romeua i no deixeu ni un instant de batre les vostres ales.

Publicitat

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top