Publicitat
Oci i cultura

Les darreres 20 hores de Layret (amb vida) a Sabadell

Càrrega policial durant el funeral de Layret, als carrers de Barcelona / DS

Van ser les seves darreres hores a Sabadell. Però també les darreres abans que fos assassinat als carrers de Barcelona per pistolers a sou de la patronal. Eren els anys del domini de la CNT a les fàbriques, del pistolerisme als carrers i de la burgesia al govern. Era l’any 1920.

La seva relació amb Sabadell va ser tan intensa que el Museu d’Història exhibeix aquests dies l’exposició Francesc Layret, diputat per Sabadell. Passegem amb el comissari de la mostra, Jordi Serrano, qui explica que va contactar amb el net d’un dels 4 germans de Layret, que li va facilitar una quinzena de cartes inèdites. També s’hi mostren cartes mai vistes en públic, gràcies a les visites de Serrano a desenes d’arxius històrics i cases particulars.

Arrenquem des de la infantesa: Layret queda greument lesionat quan tenia dos anys, fet pel qual haurà de caminar tota la vida amb una crossa i un bastó (i marcaran la seva icònica silueta). A un institut laic de Barcelona coneix Lluís Companys, amb qui seria bon amic i company del futur despatx legal. Mentrestant, Layret serà regidor de Barcelona i fins i tot serà –per un breu instant– “alcalde accidental”. Com que l’alcalde era designat des d’institucions superiors, aquells dies va ser un veritable alcalde votat pel poble.

Documents inèdits aportats per la família i altres de descoberts per l’historiador Jordi Serrano / LLUÍS FRANCO

L’any 1917, però, esclata una immensa vaga a Sabadell que, d’alguna manera, el connectaria amb la ciutat. I és que la repressió als vaguistes (amb 13 morts) i les posteriors tortures a la caserna de la Guàrdia Civil seran, anys després, denunciades per Layret en la tribuna de les Corts Generals espanyoles. I és que, malgrat que Layret nasqués a Barcelona, arribaria a ser diputat per Sabadell. “El Círcol Republicà Federal li va proposar encapçalar la candidatura per la circumscripció de Sabadell i comarca, l’any 1919. Buscaven algú que tragués els sindicalistes de la CNT de l’abstenció, que a Sabadell eren majoria a les fàbriques; així com entre els pagesos, que al Vallès eren rabassaires de la vinya”, contextualitza.

Publicitat

Layret guanya aquelles eleccions i viatja a Madrid com a diputat. “També és sovint a Sabadell, on es reuneix amb tothom que li vulgui dir res”, explica Serrano. Els seus enèrgics discursos el posen a la picota de la patronal. A més, Layret està tramant una ampla candidatura de les esquerres, en què intenta involucrar des de la UGT i el PSOE, passant per la CNT i Salvador Seguí, fins a tots els republicans catalanistes del moment. “Podríem dir que s’avança 10 anys a la reacció d’ERC i 16 anys al Front Popular”, aporta Serrano, com a entitats relativament similars a la candidatura que impulsava. I per això (i altres) el mataren.

Un llibre ho documenta

De les seves darrers 24 hores de vida, en passà 20 a Sabadell. Ho sabem perquè va venir en tren acompanyat de Joan Casanovas, que acabarà essent president del Parlament de Catalunya anys després (i ho explica en un llibre que publica a l’exili a Buenos Aires l’any 1942). Layret va fer la conferència anual en honor a Pi i Margall al Círcol Republicà Federal i, en acabar, va anar a dormir a l’Hotel Espanya. L’endemà es desperta a les 7 h i se’n torna a Barcelona. En arribar, passa pel despatx i escriu la seva darrera carta (parlant, precisament, de la candidatura electoral en construcció). Marxa a veure Salvador Seguí i Lluís Companys a la presó. Més tard, pistolers buidaran 20 pistoles contra la seva silueta, 7 bales de les quals l’impacten i el maten a l’acte. Qui el mata? I per ordre de qui? Són algunes de les incògnites que l’exposició revela per primera vegada, 100 anys després.

Publicitat

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top