VÍCTOR PATSI

Negatiu

[Per Víctor Patsi, periodista]

Divendres rebo la trucada. A l’altra banda del fil telefònic –que en sona d’antic això del “fil”– ho deixen caure: “El meu marit acaba de donar positiu per la Covid. M’he de confinar a casa durant 10 dies i fer-me també la prova. No podré anar a Andorra”. Malauradament, el pa de cada dia amb el coi de pandèmia, brot, rebrot, primera, segona, tercera onada i tiro porque me toca.

La salut és el primer –queda’t a casa–, però la feina l’hem de salvar. En aquest cas, el rodatge que s’havia de fer al Principat. De forma tardada i atípica, Andorra obria per fi les seves estacions d’esquí, només per a locals i residents. Hi vaig anar jo amb el seu càmera. Entre anar i tornar, 24 hores exactes de feina i convivència. Ens separàvem el diumenge al vespre i dimarts em truca el càmera: “M’acaben de confirmar que soc positiu Covid via PCR feta ahir”. A la pregunta de “amb qui havia estat en contacte directe en les últimes 48 hores”, la resposta era palmària: un servidor.

Si fem la radiografia del rodatge, seria això: desplaçament en cotxe, sopar, dormir –habitacions separades–, matinar, esmorzar, gravar primer a Grandvalira, després a Vallnord, dinar tard –allà no tenen restriccions horàries en la restauració– i enfilar el camí de tornada per carretera. Tot ben juntets. “Em diuen que et digui que demà et trucarà el rastrejador i que et programarà la PCR a fer”. Li dono les gràcies per la infotrucada, li desitjo que no sigui res –deia estar asimptomàtic–, i així que penjo, truco al meu CAP (Centre d’Atenció Primària) per intentar accelerar els tempos. Era la vigília de Reis. La persona que m’atén al CAP, llesta com la gana, se n’adona: “Demà no et trucarà ningú. És festiu. 6 de gener. Reis. Ja t’ho programem nosaltres”. Sort! A vosaltres us ha trucat el famós rastrejador? A mi tampoc. Si això és habitual, cagada pastoret. El sistema de rastrejament estaria fent llufa i les conseqüències que se’n poden derivar és que molta gent que podria ser avisada/previnguda de ser contacte directe d’un positiu segueix fent vida normal, interactuant amb els altres, quan no tocaria.

Segona sorpresa: la prova que em faran no serà una PCR sinó la prova d’antígens. I me la programen a 48 hores vista, quatre dies després de separar-me del contacte directe positiu. Per què el test ràpid antigènic i no la PCR? Per què dilatar-ho i fer-te esperar amb el neguit que això comporta per a tu i els teus a casa? Obtinc la resposta en una consulta externa: pressupost. Calés. Money, money. El test d’antígens és més barat. No hi ha prou proves PCR per a tanta gent que actualment la sol·licita/requereix. I si ets asimptomàtic –era el meu cas–, la PCR pot esperar. I que et facin esperar uns dies a fer-te la prova d’antígens també té la seva raó. Cal donar marge que et pugi l’anomenada càrrega viral per no caure en un fals positiu. El que va a missa són els 10 dies de confinament, siguis o no positiu, a comptar a partir del dia en què et separes del contacte positiu.

El que no he resolt és aquest misteri: per què no una PCR amb resultat negatiu al final d’aquest confinament protocol·litzat? Llegeixo l’SMS que em va fer arribar l’ICS (Institut Català de la Salut): “Hola VICTOR, el resultat del Test Antigènic Ràpid que et van fer el dia 7 de gener és NEGATIU i, per tant, segons aquesta prova, no tenies Covid-19 en aquella data”. Això d’“en aquella data” em fa arrufar el nas. I després “d’aquella data” i fins a completar els 10 dies en què ja pots sortir? Aquí se m’escapa…

Comentaris
To Top