Novament, i sense que la pandèmia ho hagi pogut evitar, la secció d’Història de la Unió Excursionista de Sabadell (UES) ha editat una nova edició del Sabadell Ahir, el calendari anual amb fotografies de l’Arxiu Fotogràfic de la Unió Excursionista de Sabadell (AFUES) que es pot adquirir a la seu del carrer de la Salut i a les principals llibreries de la ciutat. Enguany, la selecció de les dotze fotografies són del sabadellenc Josep M. Masagué Torné (21/10/1946), arquitecte i soci de l’entitat excursionista des del 1967. Les instantànies són de la dècada del 1970 i principis del 1980, coincidint amb la fi del franquisme i mort del dictador Francisco Franco, i la consegüent transició cap a la democràcia. Sabadell es preparava per iniciar una transformació en tots els àmbits.
-
- “Els Campos” – JMMT (1977)
Els Campos del Recreo van ser obra de la iniciativa privada. L’any 1866 Miquel Fàbregas va demanar permís per construir un teatre al capdavall de la Rambla. El nom va sortir dels Campos Elíseos de Barcelona i arrodonit com a Campos del Recreo. Un espai polivalent, per a funcions líriques i exhibicions artístiques. L’aforament total era de 2.500 persones. Es va inaugurar el 12 d’abril del 1867. Cronològicament, el segon teatre de Sabadell, després del Principal. Dos incendis, els anys 1870 i 1877 van frustrar aquell projecte. Anys després, el 1895, per iniciativa d’Eudald Tura, es va aixecar un nou teatre amb capacitat per 950 persones. Els anys 1940 i 1950 coincideixen amb l’època daurada dels Campos. El cinema, tot i que no era d’estrena, s’omplia els dissabtes al vespre i els diumenges, en sessió contínua. Dos detalls importants van acabar amb els Campos del Recreo: una certa decadència, deguda als canvis en el lleure a finals del 1960, i la febre del totxo a inicis dels 1970.
-
- L’inici del carrer de la Salut i la Casa Pla – JMMT (1977)
La foto ens mostra l’entrada del carrer de la Salut vist des de la plaça de l’Àngel, on destaca la Casa Pla, amb la torreta al capdamunt, propietat de Jaume Pla i Busqueta. La Casa Pla és de planta baixa i dos pisos amb una torreta de dues plantes, que sobresurt de l’alçada de l’edifici. Aquestes torres solien ser unes construccions que, a més de servir per donar llum a l’escala de comunicació entre les diferents plantes, també servien com a mostra d’ostentació dels propietaris i de domini de la ciutat des de les altures. Les característiques ornamentals d’aquest edifici el situen a la segona meitat del segle XIX. D’aquesta casa en va ser llogater el centre excursionista Terra i Mar –el TIM– des de l’any 1939 fins que es va unir amb el C.E. del Vallès i el C.E. Sabadell per formar, l’any 1970, la Unió Excursionista de Sabadell –UES–, que va anar a l’edifici que veiem al fons, on encara és actualment.
-
- Ca n’Oriac – JMMT (1982)
Ca n’Oriac és part de l’antic Mas Boadella, que ja existia l’any 1279 a Sant Julià d’Altura. És una masia de tres cossos, amb planta baixa i pis. S’hi va afegir un nou cos transversal, a la part del darrere, que abraçava els altres tres, i més tard, una galeria porxada al costat de ponent i altres construccions a llevant. Tenia un pati tancat que incloïa una part de l’horta. La façana és clàssica, d’aspecte unitari, amb les finestres de la planta pis tardogòtiques, amb la del mig transformada en porta en fer-li el balcó. El portal és amb dovelles de mig punt.
-
- Font del carrer Major – JMMT (1972)
Font de tipus modernista que durant molts anys va proveir d’aigua els veïns del carrer Major i del carrer de Fernandu, avui Dinarès, a la Creu Alta. Es trobava just al xamfrà on conflueixen aquests dos carrers. Era una font de ferro colat, de força envergadura, tenia gairebé 2,60 m d’alçada i 1,5 d’amplada i unes piques d’uns 50 cm de diàmetre. Darrere de la font hi havia una mica de pati triangular de l’escola pública de la Creu Alta, que s’hi havia instal·lat el 1861. Les nenes entraven pel carrer Fernandu i els nens pel carrer Major. Va abandonar la seva activitat a la dècada dels 1970. Després s’hi ubicà el Centre Cívic i avui hi trobem a l’Associació de Veïns de la Creu Alta i l’Esplai Esparver.
-
- Edifici Sallarès Deu – JMMT (1980)
L’empresa Josep Sallarès Deu, viatjant de teixits de professió, fou constituïda el 1890. Es va instal·lar al vapor Rovira del carrer de la Concepció. Es dedicava a la fabricació de teixits de llana i d’estam. Va començar amb sis telers mecànics i ja en tenia 19 l’any 1914, durant el qual va morir el seu fundador, que havia deixat feia poc el càrrec de president de Gremi de Fabricants. Aquell mateix any, l’empresa es va convertir en Vídua i Fills de Josep Sallarès Deu i va traslladar la maquinària a un nou edifici de la seva propietat, a la cantonada dels carrers de la Indústria i de la Concepció, el que apareix en la fotografia. L’any 1986 l’edifici del carrer de la Concepció va ser adquirit per la Companyia d’Aigües de Sabadell, SA, en el qual ubicà la seva seu social.
-
- L’Euterpe – JMMT (1980)
El restaurant Euterpe era al capdamunt de la Rambla. La cantonada que el va acollir durant més de cent anys ha canviat completament d’imatge després d’una operació immobiliària. La història del restaurant Euterpe comença a finals del segle XIX. Joan Cruz, veient que l’hostal que tenia al davant de l’estació del tren del Nord no rutllava prou, va decidir establir-se a la Rambla, lloc que havia passat a ser més atraient. L’any 1892 es va aixecar l’edifici de la cantonada del capdamunt de la Rambla. Just al seu costat, es van edificar tot seguit el Cafè i el teatre Euterpe. Era el restaurant preferit pels famosos quan venien a Sabadell. Actrius i actors, folklòriques i cantants, menjaven a l’Euterpe en les seves estades a la ciutat.
-
- Rellotgeria Fàbregas – JMMT (1978)
Som davant de la que va ser una de les rellotgeries més conegudes de Sabadell, la rellotgeria Fàbregas. La façana tenia tres aparadors i la porta d’accés. Els dos expositors dels costats, amb les persianes abaixades, estaves integrats amb la decoració de la façana, la qual estava esgrafiada i sobresortien de la paret uns centímetres per fer més fàcil la visió dels articles des de la Rambla. Propietat de Josep Fàbregas i Dalmau, sabadellenc d’adopció –Moià (1902)– es va traslladar a Sabadell quan tenia vuit anys. A més de ser rellotger, Fàbregas era joier i filatèlic. Va tenir dos fills, la Núria, que va succeir el pare a la rellotgeria quan va morir el 1974, i en Xavier, que va obrir una altra rellotgeria al final del carrer de Sant Quirze. Desgraciadament, en jubilar-se el 2014, la Núria Fàbregas va tancar la botiga.
-
- Templet de les Aigües – JMMT 1976
Darrers dies del Templet de les Aigües, nom amb què eren coneguts els clarificadors d’aigua de la mina de Ribatallada des d’on es distribuïa per la ciutat. Eren situats a la cantonada dels carrers de Vilarrúbias, Sant Miquel i Taulí. Els havia construït el mestre d’obres barceloní Eduard Fontserè i Mestre per encàrrec de la Societat d’Amants de l’Agricultura i de la Indústria de la Vila de Sabadell, que els enllestí el 1866 i entraren en funcionament l’any següent. Estigueren en ús fins a l’any 1960, aproximadament, i s’enderrocaren el 1978. Actualment al solar hi ha un rengle de cases i el passatge d’Edgardo Ricetti.
-
- L’Onze de Setembre de 1977 – JMMT (1977)
Es va celebrar el 10 de setembre perquè la gent pogués anar a la gran manifestació unitària de Barcelona de l’endemà, convocada sota el lema “Llibertat, Amnistia, Estatut d’Autonomia”. A Sabadell la pancarta de capçalera, amb l’escut de la Generalitat deia: “Volveremos a luchar. Volveremos a sufrir. Volveremos a vencer“. La societat civil bullia i els carrers i les places s’omplien de reivindicacions de tota mena. Les pancartes que s’observen a la fotografia –feta des del terrat de l’edifici conegut com “Les Drogues”, cantoner amb el carrer de la Palanca feien referència a les ocupacions dels pisos acabats de construir a Badia del Vallès: “Políticos, no olvidéis quien os votó. Solidaridad con Badia”.
-
- Casa Forrellad – JMMT (1976)
Fotografia de la desapareguda casa dels Cardons o Casa Forrellad, del carrer de Bilbao, coronada amb aquesta torreta que la feia visible perquè es pogués reconèixer des de molts indrets de la nostra ciutat. Els Forrellad foren una família que va fer fortuna en el món del tèxtil cultivant i venent cardons, a la primera meitat del segle XIX.
-
- Edifici de l’Anònima Torras Font – JMMT (1972)
L’empresa Anònima Torras Font es va constituir l’any 1910 amb el nom de Torras, Domingo i Salas. L’any 1914 comptava amb 12 telers mecànics, que augmentaren fins a 18 l’any 1923. Tenia la maquinària instal·lada al vapor Badia del carrer de l’Estació i disposava d’un despatx comercial al carrer de Casp de Barcelona. A començaments de la dècada de 1940 va instal·lar un despatx comercial a Sabadell, a la Rambla, 83, l’edifici que apareix a la fotografia. Aquest despatx d’estil noucentista havia estat projectat per l’arquitecte sabadellenc Josep Ramon Costa l’any 1913 per l’empresari tèxtil Quirze Estop Puig. L’any 1975 va cessar l’activitat i el 1980 el despatx de la Rambla fou enderrocat.
-
- Finques urbanes dels Vilarrúbias – JMMT (1977)
Als anys 1970 encara restaven dempeus moltes cases i habitatges del Sabadell que va créixer amb la primera arrencada industrial del segle XIX. Aquest conjunt del carrer de la Salut, format per un gran casal cantoner amb el Raval de Fora i per un conjunt de quatre cases de rengle, de planta i pis, cantoneres amb el carrer amb el carrer del Convent –abans dels Caputxins–, va ser construït entre els anys 1824 i 1842 per Joan Vilarrúbias Torras, fabricant de panyos.
