Núria Arans: “Seré de les primeres a votar al col·legi electoral”
Anys enrere es quedava a casa i no considerava que anar a votar fos important, però “des que va començar el Procés vull votar perquè no es quedin el meu vot, ara soc més conscient de la importància que té”, assegura Núria Arans. Qui es quedaria el seu vot? “Els que no m’agraden”, afegeix, ja que no votar podria beneficiar el partit que guanyi, pensa.
Arans considera que és injust “com de malament se’ns tracta als d’aquí, que no som benvinguts per als madrilenys”. Per aquest motiu, des dels últims anys creu que el seu vot “és molt important” i aquestes eleccions “seré de les primeres a votar al col·legi electoral”. Si finalment se celebren els comicis, a les 9 h ja serà allà a punt per dipositar el seu vot a l’urna, perquè no sigui en blanc, ni nul ni es compti com una abstenció.
Pol Diaz: “Crec que és necessari anar a votar”
Pol Díaz creu que “és necessari anar a votar” per “ajustar les coses que ara no van bé”. El sabadellenc té clar que si finalment se celebren les eleccions el 14 de febrer, exercirà el seu dret a vot presencialment, perquè “crec que respectant les mesures no hem de patir”.
Aquesta convocatòria electoral Pol Díaz la veu amb molta indecisió, també dels mateixos partits polítics, i posa d’exemple que “l’independentisme s’ha parat bastant i trobo que ara mateix no tenen una idea fixa”. Té la percepció que abans en aquesta òrbita s’avançava més conjuntament i ara cadascú va pel seu compte. Respecte a les polítiques juvenils, aquest estudiant de Periodisme espera veure propostes que fomentin l’ocupació i l’emancipació dels joves.
Maria Bulló: “Si puc hi aniré, no és gaire lluny”
Es desplaça amb caminador, però això no l’atura, al contrari, la fa continuar endavant. La sabadellenca Maria Bulló explica que “per poc que pugui aniré a votar físicament”, encara que el coronavirus li faci por i la situació de la pandèmia estigui malament, perquè “de totes maneres no em toca anar gaire lluny”.
Al col·legi electoral habitualment l’acompanya la seva filla gran, que també es diu Maria, i és qui l’acompanya sempre que ho necessita. I sigui com sigui, amb el caminador ben a prop, que “a poc a poc arribo a tot arreu”, assenyala.
