IÑAKI PARDO TORREGROSA

Una presa de pèl

[Per Iñaki Pardo Torregrosa, periodista]

El Govern i els partits polítics decideixen demà en una cimera telemàtica si mantenen la convocatòria d’eleccions per al 14 de febrer. Més enllà de si convé o no ajornar-les, cal fer una sèrie de consideracions envers aquesta qüestió. Sobretot perquè malgrat les crides al consens i a aïllar tot això de la pugna partidista s’ha convertit en un nou fangar polític.

La setmana va arrencar amb una reunió en què la Generalitat va dir que tot està preparat i que es podrà votar. Després, els partits van esbossar quina és la posició que defensaran i amb les seves declaracions ja van donar peu a la suspicàcia, tot i que tothom diu a tota hora que la decisió no pot anar vinculada als sondejos. Aquells qui tenen més a perdre, segons les enquestes, són els més proclius a suspendre els comicis i els qui tenen millors expectatives els volen mantenir. Els comuns, que fa un mes defensaven que s’havien de celebrar sempre que no hi hagués vigent un confinament domiciliari, ara dubten. El PSC, pletòric per “l’efecte Illa”, adverteix que no hi ha cap mecanisme legal per ajornar-les, i Ciutadans, que sap que no tornarà a obtenir el resultat del 2017 i que no ha volgut mai eleccions anticipades, s’ha sumat a la CUP per demanar l’ajornament immediat. A més, els grups que demanaven al Govern la creació d’un fòrum per tractar els comicis entre tots plegats, ara volen carregar tota la responsabilitat als socis de l’executiu català.

D’altra banda, la candidata efectiva de Junts, Laura Borràs, assegurava des de Vila-seca que la seva papereta és la del canvi i opinava que el Govern ha de decidir què fer amb el 14-F, com si el seu partit no formés part de l’actual executiu. Així passava la patata calenta a ERC, que als sondejos perd força i amb la gestió de la pandèmia i de la convocatòria electoral té més opcions de cremar-se.

Però també l’executiu català –els dos socis– ha provat de justificar-se i ha responsabilitzat la justícia espanyola d’aquesta situació que vivim ara. Tot eludint que l’expresident Quim Torra, inhabilitat el setembre, no va voler convocar els comicis abans perquè culminés la fundació del nou Junts i la reordenació de l’espai postconvergent, incomplint així la seva promesa de fa gairebé un any, quan va dir que després de l’aprovació dels pressupostos convocaria eleccions.

Comentaris
To Top