Els cavalls no es mouran demà de les hípiques, ni s’enfilaran Eix Macià avall en la tradicional passada. Tanmateix, demà és Sant Antoni Abat. I els animals tenen una memòria antiga, profunda. La d’una festa d’hivern nostrada, en les zones de parla catalana, juntament amb Sant Sebastià. Sabadell ha estat, històricament, ciutat de passades.
De fet, tan sols dues ciutats catalanes fan la passada el mateix dia 17, caigui el dia de la setmana que caigui: Vilanova i la Geltrú i aquesta mateixa. “La resta de viles, ho fan altres caps de setmana”, explica Meritxell Casajoana, de la Germandat de Sant Antoni (l’anomenada Colla Vella). A Sabadell venen cada any, per exemple, els organitzadors de la passada d’Olot. I molta més gent d’arreu de Catalunya, en una passada que aplega més de cent carros i altres tants cavalls.
De fet, alguns aficionats amb cavall o carro en propietat, participen de diverses passades cada temporada, aprofitant que no hi coincideixen, en la data. Però també es pot llogar, en cas de ser un advenedís en aquest món. El preu depèn de cada hípica, però ronda els 100 euros per cavall i entre 500 i 600 euros per un carro gran, amb capacitat per a 6 o 7 persones.
Tortells a la pastisseria Sallès, ahir / VICTÒRIA ROVIRA
Anar amb els animals amunt i avall és el leit motiv del dia, que en un any sense Covid hauria arrencat ben d’hora. Joaquim López, de Joventut Sant Antoni Abat (la Colla Nova), explica que ja s’haurien ajuntat a les 4 de la matinada per preparar i carregar el carro gran. Després, tocaria esmorzar a casa de l’abanderat: una trobada de carrer, davant del portal de l’afortunat, on clavaran les banderes i estendarts. Com mana la tradició, un mica de coca, mistela…
Tortell de Sant Antoni
I és que Sant Antoni també té les seves pròpies postres. Francesc Sallés, de la pastisseria Sallés, s’afanyava aquesta setmana a preparar desenes de tortells de Sant Antoni. “A diferència del tortell de Reis, que porta fruita confitada i està decorat com una corona, el de sant Antoni és més senzill”, explica. Simbolitza la forma d’una roda de carro i a l’interior amaga una petita sorpresa (animal).
Amb base de massapà, és propi de la pastisseria tradicional. “Però si el dia cau entre setmana, s’ajunta poca gent”, matisa Sallés, insinuant que no és una tradició gaire a l’alça. “A les ciutats on es fan passades, encara fem tortells. Però allà on no, la gent ho va oblidant”, diu.
De fet, una certa manca de relleu generacional és el hàndicap de la majoria de festes de la cultura popular. Joaquim López, de la Colla Nova, observa tanmateix un cert equilibri. “No patim per això, encara aguantem”, diu, “de fet ara tenim una junta amb gent de menys de 30 i 40 anys”, explica. Tot i així, sí reconeix que el nombre de socis va lleugerament a la baixa. “Es va perdent”, diu. A la Colla Nova, són prop de 140. A la colla Vella, entorn de 175. Des de la Colla Vella també asseguren tenir el relleu garantit, gràcies a la incorporació de nebots i néts com a socis. A més, enguany celebren el 150è aniversari de l’entitat.
Diumenge tenen dues cites: la Colla Jove celebra una misa a l’Església de la Puríssima que tindrà lloc a les 13 h i la Colla Vella celebrarà la seva missa a les 12 hores a Sant Feliu. Però després no podran anar a fer el vermut a l’Urpí i al Casinet, respectivament. Enguany reserven forces. Han de tornar a prendre galopada.
