Publicitat
Oci i cultura

Calçotades: al forn de casa i en petit comitè

Estampa de la calçotada del casal El Tallaret, al febrer de 2020 / VICTÒRIA ROVIRA

Una calçotada no és tan sols un àpat. “Portaràs diaris vells, per embolicar els calçots?”. Un segon, li responen, “algun en dec tenir al maleter”. I tira. 

Una calçotada és la baralla anual entre el que pringa al foc i els que miren amb el quinto a la mà. Es dina dempeus. “Els calçots estan bé, però el millor és la salsa”, és el comentari. Les mans brutes, tot negres amb les restes de pell de torrada, en una barreja entre cendra i romesco que acabarà sota el grifó. Fer números a les postres, per veure què ha comprat cadascú i a quant surt per cap (preveiem que el pagament a través de Bizum hi farà un gran servei). I també un petit tractat de sociologia catalana: des de la menja (una senzilla i austera ceba), la conversa (què votaràs a les eleccions), el clima (fred sec i sol d’hivern, propi de la Mediterrània). I sobretot, el foc. 

Tot això (i més) és el que està en risc enguany. I és que no hi ha res que la Covid-19 no afecti. El calendari avança, però la pregunta és la mateixa. I com ho farem? Doncs en petit comitè, ja que el Procicat té més que prohibides les trobades multitudinàries. 

De fet, el sector agrícola ja s’ho pensava. I molts pagesos de la comarca han plantat menys cebes que l’any passat. A la finca de Can Bros, emblema del Parc Agrari de Sabadell, enguany n’han sembrat la meitat. Ja recullen des de desembre (període que alguns consideren la pretemporada) i els venen a les parades exteriors del Mercat Central. 

Ramon Figueres, ahir a la seva parada a l’exterior del Mercat Central / VICTÒRIA ROVIRA

“Hem plantat a la baixa”

També és el cas de Verdures Can Poble, passat el polígon de Can Roqueta. “Hem plantat a la baixa, per si de cas”, explica Pere Ros. “I ja es veu que les vendes van més tranquil·les, més xino-xano”. Pel que fa a Feixa Verda (explotació agroecològica a Ullastrell) han empatat. “Hem plantat més o menys el mateix, tot i que ni tot surt de cop, ni tot surt”, explica Nati, de forma que no sap quantificar de quant serà la producció d’enguany. 

“Potser ens agafem els dits”

També fa dues setmanes que en venen, de calçots, a plaça. I una aposta sorprenent: la de Batzuca, de Castellar. “No hem sembrat menys. De fet, n’hem fet més”, diu Isabel Sánchez. “Potser ens agafem els dits”, reconeix, però tenien intenció de fer un creixement sostingut (ja que també proveeixen a un mercat). De totes maneres, les vendes són diferents que les d’anys anteriors. “La gent compra un manat petit, de 25 calçots, per fer-se a casa”, diu, mentre que en altres ocasions rebia encàrrecs per al cap de setmana (amb quantitats de 200 unitats). 

I els fan a casa. Hi coincideix la Nati, d’Ullastrell: “Molta gent té pati interior i pot fer una mena de barbacoa”. I afegeix que, a més, ara tothom passa més temps a casa. Des de Fruites Cuscó (que venen de Molins de Rei) també confirmen que enguany es fa venda petita; com també ho corrobora Ramon Figueres, del Papiol: “Partides grans, enguany poques”. Tots dos provenen del Baix Llobregat i fan parada a l’exterior del Mercat Central. “A més, els restaurants estan quasi aturats”, afegeix Figueres, qui cultiva dins del parc agrari llobregatí. 

Calçotada d’El Tallaret / VICTÒRIA ROVIRA

Les entitats assumeixen que enguany serà molt difícil

El casal Can Capablanca havia de celebrar enguany la calçotada coincidint amb el seu 20è aniversari. “Però tot i que no renunciem a adaptar la celebració d’aniversari, la calçotada tal com la plantejàvem l’hem descartada del tot”, expliquen. És per això que des del casal s’estan plantejant formats alternatius: des de modificar-la i fer una calçotada especial restringida només per a sòcies del Casal desprès de la seva assemblea general anual (si la pandèmia ho permet, fet que ho veuen complicat de poder-se realitzar); a repetir la iniciativa que vam fer l’any passat: una calçotada confinada.

També cal tenir en compte que “la improvització del Govern de la Generalitat i els canvis s les restriccions amb 1 o 2 dies de marge”, així com “la deixadesa de l’Ajuntament del PSC i la seva absoluta manca de suport a les entitals culturals locals”, sostenen des del casal, complicarà el 2021 però els farà esforçars-se a fer iniciatives segures i sense risc de contagi. Des del casal El Tallaret també asseguren que “l’organització de l’acte està pendent de les circumstàncies”. L’entitat Bruixes del Nord tampoc no la podrà fer. Bruixes organitza una de les calçotdaes més grans ni nombroses de la ciutat, que aplega prop de 400 persones).

Sense permís de Via Pública

Les activitats a la via pública estan suspeses, informen des de l’Ajuntament, fet pel qual “no s’està autoritzant cap activitat ni cap calçotada”. Ocupació de Via Pública tampoc ha rebut cap petició –fins ara–.

Estampa de la calçotada del casal El Tallaret, al febrer de 2020 / VICTÒRIA ROVIRA

Els restaurants de la comarca lamenten el confinament municipal

Tant a Sabadell  com a la comarca trobem múltiples establiments que ofereixen menús de calçotada. Només cal respectar el màxim de quatre comensals (en cas de ser unitat de convivència, s’amplia a sis) i que sigui en l’horari d’obertura permès per a la restauració: de 13h a 15.30 h. Així que reserveu d’hora, si voleu gaudir de sobretaula.  

Ara bé, els restaurants lamenten que el confinament municipal limita molt el públic que hi pot anar. Quirze Elias, del clàssic Ca n’Alzina, explica: “Ara només pot venir la gent de Sentmenat, així que aviat tot estarà acabat”. I afegeix: “Només que el confinament passés a ser comarcal, ja estaríem contents”. I remata, com a lament: “Però si seguim així, serà caòtic”. 

De fet, a Ca n’Alzina no tenen problemes d’aforament. I és que tenen molts metres i pati exterior, com la majoria d’aquest tipus d’establiments (masies i restaurants de carretera, als afores dels nuclis urbans). 

Una terrassa al sol

I des d’aquesta setmana, sembla que el clima tampoc és un problema. “Ara s’hi pot estar molt bé, al pati”, diu Quirze. “No és per prendre el sol com a l’estiu, però s’està bé per dinar a fora”. I així, evitar un dels actes socials més perillosos a nivell epidemiològic: els àpats en llocs tancats. El preu del menú és de 28 euros (amb una tela inicial d’uns 15 calçots per persona).  Una via que alguns establiments estan impulsant són les calçotades take away. Dídac Garcia, de Can Rectoret, explica: “Si et fa mandra coure els calçots, nosaltres els cuinem i fem servei a domicili”. 

Calçotades ‘take away’

Tot i que, com l’hostaleria de Sabadell, ja ha avisat que el menjar per endur no està funcionant gaire, sembla que les calçotades take away tindran bona entrada (per la complexitat –i cansament– de fer foc viu a casa). “Sí, sí! Està funcionant”, reconeix Dídac Garcia. Can Rectoret, al camí de Santa Perpètua de la Mogoda, ofereix un menú de 30 euros (o 36 amb calçots il·limitats). 

Altres restaurants de la comarca que habitualment fan menú de calçots són Mas Umbert (a Castellar del Vallès),  Can Ferran (a la carretera de Rubí), Can Mauri i la Masia Can Cladelles (Sentmenat). Així mateix, al bosc de Can Deu hi ha brases (on tu mateix te la pots fer) i a Las Arenas, directament, ofereixen el servei de cocció: portes la teva carn de casa i ells te la fan, tot pagant un preu pel servei. 

Ja al centre de Sabadell trobem Casa Fuster, que ofereix un menú de calçotada al preu de 28 euros. De totes maneres, està previst que el confinament municipal acabi el 24 de gener i s’avanci al comarcal. Si no hi ha canvis inesperats, és clar. 

Publicitat
Comentaris
To Top