La cara se li il·lumina quan parla del seu petit negoci. Eli Molina (Terrassa, 1967) va obrir la xurreria La Floresta davant de l’hospital Parc Taulí l’any 2000, juntament amb el seu marit. De fet, ella forma part de la quarta generació d’una família dedicada als xurros. El besavi de l’Eli va ser qui va començar amb la tradició quan l’any 1924 va obrir una parada a Mallorca, que va ser la primera que hi havia a l’illa. Després el van seguir l’avi i el seu pare, que ja van obrir a Catalunya.
I des de fa 21 anys l’Eli té la seva pròpia parada. Tanmateix, no és l’única de la família que treballa en aquest sector. El seu cosí té dues parades a Terrassa i la seva germana en té una a Sabadell, just davant d’El Corte Inglés. A més, el fi ll de Molina, l’Oriol, té intenció de seguir amb el negoci familiar un cop els seus pares es jubilin. De fet, ell ja hi treballa sovint i participa en fi res i festes majors, tot i que estan aturades per la pandèmia des de fa un any.
Per tant, hi ha relleu generacional per a una tradició familiar que aviat farà cent anys. Dit això, l’Eli és nascuda a l’Hospital de Terrassa, però ha viscut a Sabadell i durant uns anys a Rubí. Ella admet que els va costar tenir clientela fi del els primers anys de la xurreria al Taulí, però a poc a poc en van anar aconseguint amb “treball i constància”. “La ubicació de la xurreria és ideal, perquè és un lloc de pas. És per això que estàvem segurs que acabaria funcionant i així ha sigut”, diu Molina.
Quan va arribar el coronavirus el mes de març, l’Eli i el seu marit van decidir tancar la parada. “No ho vam fer per obligació, sinó per responsabilitat. Vam considerar que era el que havíem de fer, tenint en compte que estem al costat d’un hospital”, explica. Van tancar els dos primers mesos de pandèmia i van obrir un cop es va acabar el confi nament domiciliari. Ara prenen moltes precaucions, ja que saben que per la seva ubicació no es poden despistar en cap moment.
Això sí, Molina admet que les vendes han baixat molt, sobretot perquè s’han anul·lat les visites als pacients de les plantes. “Les persones que visitaven els malalts eren els nostres principals clients. Així i tot, a nosaltres almenys ens deixen obrir, que molts altres negocis no poden fer-ho”, afi rma l’Eli. Així mateix, ella admet que ha escoltat històries molt dures de gent que ha patit el coronavirus a l’hospital.
“Aquí a l’hospital moltes persones ho estan passant molt malament. Nosaltres intentem alegrar-los una mica el dia”, indica Molina. Sens dubte, hi ha poca gent que senti més orgull de la feina que fa que l’Eli.
