[Per Josep Mercadé, periodista]
Saltar-se la cua en un establiment amb molta gent sempre ha estat motiu de queixes. Ser increpat o no dependrà del caràcter de les persones que tinguis davant quan has gosat fer el longuis i passar davant quan no et tocava. La reacció també dependrà, probablement, del temps d’espera i de llarga que sigui la cua. Amb la vacunació del coronavirus està passant una cosa semblant. I l’estat d’ànim de les persones juga a favor de les reaccions més airades.
Des que es va iniciar el llarg procés de vacunació hem assistit a tres fenòmens concrets. El primer és l’alleujament en veure els primers braços arremangats de persones grans a punt de rebre la punxada de la primera dosi. El segon, comprovar amb les denúncies aparegudes als mitjans de comunicació que hi ha qui se salta la cua i es vacuna quan no li toca. El tercer seria la conseqüència dels dos anteriors. El rebuig que fa només dos mesos hi havia a les vacunes ara sembla haver-se reduït i més persones es volen vacunar.
Fixem-nos, però, que passem de l’alleujament inicial per l’arribada de la vacuna a la incertesa de quan ens tocarà i si n’hi haurà per a tots. La crua realitat és que el procés de vacunació serà molt i molt llarg, la qual cosa altera el nostre estat d’ànim. Aleshores es donen a conèixer casos de persones que s’han colat i el grau d’emprenyament puja de to pensant que aquest ja la porta i nosaltres ens haurem d’esperar molt més temps. Segur que algú haurà pensat que tant de bo se li pogués extreure la dosi que porta posada abans del que li toca.
Els casos que anem sentint i veient aquests dies –crec sincerament que cada cop n’hi haurà més–no fan més que crispar els ànims. Sense voler eximir la gravetat que representa i que cal prendre mesures per evitar que això passi, no deixa de ser una situació molt excepcional que pot contribuir a fer-nos un xic més egoistes. De fet, des de l’inici de la pandèmia, la distància ens ha fet aïllar-nos més en nosaltres mateixos. Crec que això no és bo però també reconec que és inevitable.
No obstant això, és sorprenent que siguem capaços de dir el nom girat del revés al que intenta passar-se de llest en aquesta cua però no ens escandalitzem que fora del primer món les vacunes brillin per la seva absència. A molts països de l’Àfrica no cal preguntar “Qui és l’últim?”. Allà ho són tots.
