La Covid-19 ha aconseguit una fita que, fins ara, semblava impossible: reduir substancialment la contaminació de l’aire que respirem.
Es tracta d’un fenomen mundial que també ha tingut un impacte importantíssim a Sabadell. Segons les dades facilitades pel Departament de Territori i Sostenibilitat, les emissions de diòxid de nitrogen (NO2) es van reduir un quart a Sabadell al llarg del 2020. Concretament, passava de 26 ug/m3, quan l’any 2019 havia estat de 34 ug/m3. O sigui, un 23,5% menys d’emissions acumulades. Ja el 2028 la pol·lució s’havia situat de mitjana en 36 ug/m3, mentre que al 2017 era de 38 ug/m3 i al 2016 de 39 ug/m3. Per tant, va a la baixa per quart any consecutiu.
De fet, el departament destaca que –per primer cop des que es mesura– cap estació de Catalunya no ha superat el nivell màxim recomanat per l’OMS (40 ug/m3). Aquesta fita es deu, principalment, a les restriccions de mobilitat associades a la crisi sanitària.
A tot el Vallès
El descens ha estat més significatiu a Barcelona, la seva zona metropolitana i la corona vallesana. En canvi, als punts de mesurament rurals els nivells s’han mantingut similars als de l’any 2019.
Al Vallès, per exemple, el descens és molt similar a tots els grans municipis. Terrassa marca una baixada d’un 27,5% (de 36 a 26), Barberà un 23,5% (de 34 a 26), Montcada i Reixac un 25,5% (de 35 a 26), Sant Cugat un 24% (de 25 a 19), Rubí un 17,5% (de 23 a 19), i Santa Perpètua de Mogoda un 25% (de 32 a 24).
La C-58, a l’abril de 2020, en ple confinament / LLUÍS FRANCO
Les dades del Departament de Territori i Sostenibilitat també apunten que fins i tot les estacions amb valors d’emissions més alts queden, el 2020, per sota de les màximes. És el cas de Mollet del Vallès, Sant Andreu de la Barca i les diferents estacions de Barcelona.
Ara bé, no només cal observar la mitjana del 2020, sinó també la tendència actual. La corba de les emissions torna a ser ascendent. Ahir mateix, l’estació registrava dades de 92 ug/m3 en hora punta matinal (8 h), tot suposant la qualificació de qualitat de l’aire “regular” i superant el màxim de 90 ug/m3 per a hores punta recomanat. A les 7 h baixava a 56 i a les 9 h pujava a 82.
Així doncs, els pics d’emissions en hora punta són similars als previs a la pandèmia. De fet, ja al juny, en l’inici de la desescalada, els pics de pol·lució en hora punta arribaven als 60 ug/m3, quan durant les setmanes més dures del confinament no havien superat els 20 ug/m3.
Qualitat “regular”
Les dades de la setmana passada també confirmen aquest creixement. De fet, també van atorgar la qualificació de “regular” a diversos valors recollits dimecres i dijous en partícules en suspensió (conegudes com a PM10, les quals mesuren –a grans trets– l’impacte dels cotxes dièsel i calefacció). Igualment, les emissions de diòxid de nitrogen en hora punta van fluctuar entre els 50 i 60 ug/m3.
Bicis aparcades al Passeig / LLUÍS FRANCO
El president de l’Adenc, Joan Cuscó, creu que és una tendència alcista que es donava per descomptada. “Com ja intuíem, a mesura que vivim una desescalada de les restriccions, tornen els hàbits anteriors”. La majoria d’indicadors mostren que encara no hem igualat al 100% els nivells previs a la crisi, però que ens hi acostem.
Tot i això, el teletreball, la suspensió del curs escolar passat i els diversos confinaments de la tardor –entre d’altres– han contribuït a reduir les emissions contaminants. Per això, la ciutat aguanta la respiració mentre observa quin camí acabarà prenent la societat. I llavors, ja veurem què és el que respira.
