Amb 36 anys s’ha estrenat com a golejador arlequinat a Segona Divisió A. El seu últim gol al futbol professional va ser amb l’Elx al camp del Rayo Vallecano la temporada 08/09. Però l’Óscar Rubio, tot i jugar de lateral, sempre ha tingut ànima de davanter. La temporada passada en va fer tres a Segona B, un a l’Atlètic Llevant molt semblant al que va marcar diumenge passat a Almeria.
Una rematada de cap que signaria qualsevol 9, oi? La veritat és que encara no sé com vaig girar el cap per connectar amb la pilota, però el més important és que va sortir molt bé i va servir per sumar un punt molt valuós davant un gran rival.
Va ser el seu vuitè gol a Segona A entre Lleida, Nàstic, Elx i Sabadell. Un defensa amb instint de davanter? De fet, quan vaig començar a jugar a les categories inferiors ho feia en posicions més ofensives. I en els meus inicis al Lleida vaig jugar d’extrem fins que en van posar al lateral. Tinc, doncs, una mica d’esperit atacant i amb l’actual posició com a carriler també tinc més opcions d’arribar a dalt.
Antonio Hidalgo el va posar com a un gran exemple. Quin és el secret? Sempre suposa un orgull escoltar aquestes paraules del míster i li agraeixo. Jo no en tinc cap de secret, només he procurat cuidar-me moltíssim durant la meva carrera. Sé que per les meves condicions, el físic és el més important i he treballat sempre al màxim per estar preparat. Per jugar un minut, 30, 90 o cap. Jo entreno sempre pensant que jugaré el pròxim partit. Si no és així, a preparar-se pel següent.
El Sabadell ha acabat finalment la jornada fora de la zona de descens, però les posicions estan encara més ajustades. És millor així? No sóc de mirar la classificació quan falta tant. La Segona A és llarguíssima i dóna moltes voltes. I ho dic per experiència: a l’Alabès érem cuers a 7 punts de la salvació quan només faltaven 7 o 8 jornades i ens vam salvar a l’última.
El Sabadell sap quina és la seva realitat. Això pot ser un avantatge? Tenim molt clar des de la primera jornada quin és el nostre objectiu. És normal veure’n’s a la zona baixa, estem acostumats a aquesta situació. En canvi, altres equips que ara estan fora, poden tenir una mala ratxa i patir molt més. L’any passat va passar amb el Numància.
Són sis jornades sense perdre, però caldrà sumar de tres en tres, sobretot a la Nova Creu Alta. És la nostra assignatura pendent. Està clar que s’han escapat punts importants i cal guanyar a casa, però l’equip ha estat molt més a prop de la victòria que la derrota en alguns dels empats. Hem millorat molt com a bloc i això ens dóna confiança.
Seguirem veient gols d’Óscar Rubio? Si tinc l’ocasió, ho intentaré, però prefereixo que estiguin encertats els companys que juguen al davant. Serà bon senyal.
