[Per Victor Patsi, periodista]
“La por a la Covid no val” com a argument per renunciar a fer de membre d’una mesa electoral el pròxim 14 de febrer. L’afirmació és del director general de Participació Ciutadana i Processos Electorals. Doncs aquesta por, lícita, emocional, preventiva, és la que fa que molts dels agraciats (tants com 75.000) per fer de presidents i vocals, titulars i suplents de les meses electorals estiguin A: escagarrinats, B: emprenyats com una mona, C: preguntant què al·legar i a on fer-ho per deslliurar-se’n.
Les respostes a la C estan a l’article 27.3 de la LOREG, en què es recull en un llarg llistat els impediments i excuses justificades pels càrrecs de presidents i vocals de les meses electorals. Qui es trobi en aquest cas té 7 dies, a partir de rebre la notificació, per posar-se les piles i presentar les al·legacions pertinents a la Junta Electoral de la seva zona. La llei electoral (LOREG) preveu, sí, multes i fins i tot presó per a les persones escollides que no es presentin el dia de les eleccions. Mama por. Però aquesta mateixa llei electoral preveu un ventall –i no precisament petit- de casos en què acollir-se justificant la renúncia. És desconegut, però ara de lectura obligada. Es troba a www.juntaelectoralcentral.es, apartat Doctrines/Instruccions.
Ara, posem-nos a la pell d’aquests ciutadans que sí, que tenen por. Por a contagiar-se i a contagiar els seus quan tornin a casa davant la idea d’estar 12 hores en un local tancat, més o menys ventilat, en plena tercera onada de la Covid, veient desfilar davant seu milers de persones. Sí, se’ls garanteixen mesures de seguretat –només faltaria–, però no se’n refien. Hi haurà tests d’antígens, mascaretes Top Gun FFP2 (això després que molts dels agraciats haguessin posat el crit al cel via xarxes i mitjans de comunicació amb moltes cartes al director explicant els seus casos personals). Hi haurà fins i tot vestimenta EPI específica (això, abans d’aquest crit al cel). Hi haurà kit bata, pantalla facial, guants homologats i curset de com posar-s’ho bé, que si no llufa. De 19 h a 20 h, tots –els de les taules– vestits així, com a professionals –que no són– hospitalaris. Durant una hora, desfilada de positius i contactes estrets. Mama por. La mateixa administració que els obliga a fer quarantena els permet trencar la quarantena. Com no han de tenir por? Es calcula que hi haurà uns 150.000 positius o sospitosos de ser-ho cridats a votar en una franja horària concreta. Què preval aquí, el dret a vot? Que sí. O el dret a la salut? Que també.
El dret a la salut és l’argumentari en què miren d’aferrar-se, de forma col·lectiva, alguns dels escollits per ser membres d’una mesa electoral el 14-F. S’han contactat via Twitter, s’han mobilitzat a Telegram creant el grup #Noasermembremesa2021 i han picat a la porta del síndic de greuges per denunciar que se’ls està vulnerant un dret –el de la salut– previst a la Constitució. En tindran prou argumentant aspectes que sonen evidents, però que no són definitius, com ara que des de l’inici de la pandèmia han complert amb totes les obligacions i recomanacions sanitàries ordenades per l’administració? El ventall va des de la distància social, mascareta, confinament horari, municipal i fins i tot domiciliari, teletreball i reducció de les trobades amb amics i coneguts. Cadascú és amo dels seus actes. Cadascú sap fins a quin punt ha tallat en sec moltes de les coses que feia abans de la pandèmia. “La por a la Covid no val”, diuen els que tallen el bacallà. Doncs aquesta por farà que molts no vagin a votar i caigui la participació. Faran el mateix els escollits per estar en una mesa electoral? Tiraran pel dret i n’assumiran les conseqüències? N’hi ha que així ho afirmen.
