Si no hi ha cap sorpresa d’última hora, Sabadell votarà el proper 14 de febrer a les eleccions al Parlament de Catalunya. Des del 2017 –els últims comicis autonòmics–, la ciutat i el país han canviat molt: el PSC, que ara té l’alcaldia, remunta i podria disputar la victòria; ERC i Junts mantenen la pugna pel lideratge; i Ciutadans està en hores baixes després de tocar sostre.
Per si els canvis polítics fossin pocs, el 14-F se celebrarà enmig d’una pandèmia, una desorientació general, més partits i molts indecisos. Què podem esperar d’aquestes eleccions? Com serà la batalla a Sabadell? Qui es disputa la victòria? El D.S. ho analitza amb experts.
Perill d’abstenció alta
Després d’eleccions amb rècord de participació, la Covid i la desmobilització de part de l’electorat fa preveure una assistència a les urnes “més normalitzada” –al voltant del 60% de l’electorat–. El panorama serà molt volàtil, perquè, segons el CIS, hi ha un gran volum d’indecisos (40%) que encara han de decidir el seu vot.
Ciutat dividida
Sabadell és constitucionalista o independentista? Ni una cosa ni l’altra. Com passa en el conjunt de Catalunya, el vot està molt polaritzat: mentre que les opcions clarament unionistes –PSC, PP, Cs– s’han mogut entre un 39% i un 48% dels vots des de l’esclat del Procés, els partits rupturistes –Junts, ERC, CUP– oscil·len en una forquilla entre el 41-43%. Tot i les pujades i les baixades dels partits el 14-F, Bartomeus sosté que els “espais de competència no canviaran respecte al 2017”.
Cada elecció, una dinàmica de vot
A Sabadell, hi ha dos patrons en totes les eleccions: una majoria no independentista i una supermajoria d’esquerres. El PSC ha guanyat les últimes eleccions municipals i generals (2019). Ara tot fa preveure que Cs perdrà l’hegemonia de les eleccions catalanes del 2017. “Els barris que eren taronges seran vermells”, diu el politòleg i professor de Ciència Política de la UAB Oriol Bartomeus.
Candidats: qui és qui?
Hi ha molts sabadellencs amb opcions a entrar al Parlament de Catalunya. Tot i que els veïns votaran una llista llarga tancada –85 diputats més suplents– de tota la província de Barcelona, les candidatures també tenen els seus referents de ciutat. Entre els més ben situats per aconseguir un escó, segons els sondejos, figuren l’exalcalde Juli Fernàndez (ERC), l’actual tinent d’alcaldessa Pol Gibert (PSC), Joan García (Ciutadans) i Xavier Pellicer (CUP-Guanyem). També podria accedir al Parlament Lourdes Ciuró, de Junts per Catalunya. La majoria de candidats sabadellencs compten amb una trajectòria municipalista –Fernàndez, Ciuró, Gibert i Eduard Navarro–. D’altres procedeixen del món associatiu i l’activisme, com Pellicer. La majoria són advocats, encara que hi ha perfils que difereixen: Gibert (Empresarials), Santos (Antropologia), entre d’altres.
Juli Fernàndez (1977), número 17 d’ERC a la llista de Barcelona. Va ser alcalde de Sabadell entre 2015 i 2017.
Lourdes Ciuró (1972), advocada i regidora, és la número 20 a la llista per Barcelona de Junts per Catalunya.
Pol Gibert (1987), número 9 del PSC per Barcelona. És diputat al Parlament i tinent d’alcaldessa a Sabadell.
Joan García (1975) és el número 5 de la llista de Ciutadans per Barcelona. És geògraf i ha estat regidor a Sabadell.
Eduard Navarro (1987) és jurista i va ser regidor. És el número 23 de la llista dels comuns per Barcelona.
Cuca Santos (1969) és antropòloga de professió. Es presenta en el número 37 del PP a la llista per Barcelona.
Xavier Pellicer (1983) ocupa el número 4 a la llista de CUP-Guanyem a Barcelona. És advocat i activista.
Cosa de dos, o de tres?
La ciutat ha virat a un escenari fragmentat: fa temps que no hi ha un o dos partits hegemònics a Sabadell. El 14-F tindrà lloc en un entorn “molt competitiu”, amb opcions per a múltiples forces, segons els experts. Durant dècades, CiU i PSC acumulaven entre el 59% i el 78% dels vots a les eleccions catalanes. Des de fa vint anys i encara avui, la tendència s’ha trencat. Hi ha més opcions que mai. Mentre que a la Catalunya interior la batalla serà Junts–ERC, en ciutats metropolitanes com Sabadell, l’esquerra no nacionalista surt amb avantatge. “El PSC passarà a Junts, però no està clar si superarà ERC”, augura Bartomeus.
Com van les enquestes?
Empat a tres entre ERC, PSC i Junts. És la fotografia general de les enquestes sobre el 14-F a Catalunya. Socialistes i republicans parteixen amb avantatge, però no hi ha res clar perquè encara hi ha molts indecisos. Ara votem igual que consumim –de forma ràpida, volàtil i a última hora–, segons els experts. I a banda, cal tenir en compte l’abstenció: contra el que es podria pensar, una participació alta no beneficiaria els partits constitucionalistes, sinó les opcions amb més mobilització: el PSC i Junts, a hores d’ara.
Predicció a partir de les enquestes publicades el gener. Forquilles de diputats: ERC (33), Junts (30-31), PSC (29-30), Cs (14-15), En Comú Podem (7-8), PP (7), Vox (6-7), CUP (5-6).
