Cada vegada hi ha més pantalles a les aules de Sabadell. La digitalització de les escoles, accentuada per la pandèmia, fa evolucionar l’aprenentatge. El canvi és inevitable. Però quina és la millor manera d’assumir-lo?
“Benvinguda sigui la tecnologia a les aules, perquè ja fem tard. Però cal utilitzar-la com a instrument per ampliar les possibilitats d’aprenentatge, no com a objectiu en si mateixa. I amb molta consciència, perquè té els seus riscos, com per exemple centrar-nos massa en el mètode i que l’aprenentatge substantiu passi a segon pla”, sintetitza la sabadellenca Sheila González Motos, investigadora en política educativa a la UAB.
Una evidència que la tecnologia és a l’ordre del dia dels centres educatius de Sabadell és que una gran part de les escoles ja gamifica les matemàtiques, a través de miniaplicatius digitals. Els alumnes, en comptes d’utilitzar fitxes d’operacions i problemes, aprenen matemàtiques de forma competencial a través de personatges virtuals que han de resoldre situacions, enigmes i misteris. El professor fa de guia i ajuda a desenvolupar un diàleg matemàtic a classe.
Precisament, sobre el paper dels docents, el cap de projectes de la Fundació Bofill, Joan Cuevas, defensa que “l’ús de la tecnologia se centri en les seves competències pedagògiques”. L’expert sabadellenc, com González, també considera la tecnologia “un instrument” –no una finalitat– i apunta que ha d’estar al servei de “l’aprenentatge col·laboratiu, experiencial i personalitzat”.
El programa de robòtica que desenvolupa l’escola Joaquim Blume des de fa quatre anys és un bon exemple dels valors de l’aprenentatge que descriu el cap de projectes de la Fundació Bofill: “Ens està donant molt bons resultats en cooperació. Els alumnes treballen en grups reduïts i els anem guiant. Creen, s’ajuden, juguen i és al·lucinant com se’ls acudeixen maneres diferents de solucionar un problema… Aprenen molt ràpidament”, sintetitza el director de l’escola, Domingo Rodríguez. A més, des del centre educatiu hi ha la intenció d’anticipar-se al futur: “El pensament computacional és molt important. És el que es trobaran en el dia de demà”, afegeix el director, que reconeix que s’ho passa igual o més bé que els seus alumnes.
Al marge dels projectes particulars de cada centre educatiu de Sabadell, les escoles han fet un salt endavant tecnològicament a causa del tancament de les escoles, primer, i de les quarantenes dels grups de convivència, després. De fet, el pla en educació digital que la Generalitat preveia desplegar en cinc anys, s’intentarà desenvolupar en menys de la meitat. “Hi ha hagut una acceleració brutal”, expressa la directora de l’escola Floresta, Carme Garcia, sobre la digitalització. Explica que ha calgut activar recursos als centres –ordinadors, a falta dels que Educació havia d’enviar– i formació específica per als docents.
Tot i l’ajuda imprescindible que ha suposat la tecnologia per arribar a l’alumnat durant el confinament, és evident que hi ha aspectes en els quals mai no igualarà la feina dels docents. Garcia posa d’exemple el camp de les emocions, que ha calgut treballar més que mai a causa de la pandèmia. “La tecnologia ens pot oferir suport i coneixement, però mai no podrà substituir la part humana de l’educació”.
Paral·lelament, l’abús de la tecnologia a les aules, defensa la investigadora de la UAB, “ha quedat demostrat per recerques que té efectes negatius” en l’aprenentatge.
Perill de desigualtat
Els avenços tecnològics no es produeixen al mateix ritme a totes les escoles ni a totes les llars. És per això que poden eixamplar la bretxa digital, tal com ha quedat demostrat durant la pandèmia: “Cada cop que hi ha un canvi, hem de ser molt curosos, perquè hi ha risc d’increment de la desigualtat”, raona González. I no només per l’accés a dispositius o a connectivitat: “Amb la tecnologia es necessita el suport d’un adult. I aquest coneixement també està distribuït desigualment”, defensa.
