Quan el meu dibuixant, el Ricard, em va dir: “Pere, què et sembla si fem un recorregut gastronòmic per Sabadell i demanem a una sèrie de cuiners de la ciutat que ens cuinin receptes amb productes locals?”, només se’m va acudir una resposta: “Sí, si m’ho deixen menjar tot!”.
I és que no em dic Pere Ceba en va, i només hi ha dues coses que m’agraden encara més que els còmics: menjar i Sabadell. Sí, em passaria el dia menjant, ho confesso… Mireu, jo no m’emociono gaire amb la música, per exemple, o amb la poesia. A mi el que em fa plorar d’emoció és el menjar. Un bon àpat és el millor regal, i aquesta edició de Paper de Ceba, que els bons companys del DS. A Taula us expliquen en aquestes pàgines, ha estat un àpat digne de ser dibuixat!
Des de l’autenticitat del vermut negre de casa Coca, fins a la subtilesa de la coca de Tomàquet Montgrí i sardines marinades a l’estil japonès de la Núria Pérez, del 9 de la Borriana, passant per la luxosa untuositat dels escamarlans amb ceba de Sabadell del Josep Maria Villagrasa, del Can Feu, i el sofisticat empedrat de mongetes del ganxet amb ventresca de tonyina de l’Arnau Muñío, del Direkte Boqueria. Tots els plats m’han posat la pell de gallina d’una manera o altra: el sabor de la fusió de l’àcid del tomàquet amb la sardina, la barreja de textures de la mongeta i la ventresca, o l’olor de la ceba confitada amb l’aroma de mar dels escamarlans…
El cas és que aquesta edició de ‘Paper de Ceba’ ha estat un somni fet realitat, ja us ho podeu imaginar. He tingut en exclusiva alguns dels millors cuiners de la ciutat preparant per a mi receptes pròpies. Espero que gaudiu tant com jo amb les receptes i les històries que grans dibuixants sabadellencs expliquen sobre els productes locals. Sincerament, no crec que es pugui dibuixar res millor!
