Ciutat

El virus fa caure la natalitat

[A. Pujadas / M. Ordóñez]

Els naixements es desplomen un 21,43% a Sabadell. La frenada en la natalitat és conseqüència directa de la Covid-19 i es farà evident al llarg del 2021, segons les previsions del Centre d’Estudis Demogràfics (CED) de la UAB. Una tendència que ja s’està evidenciant a l’hospital Parc Taulí: el passat mes de gener van néixer 143 nadons al centre hospitalari, un 21,43% menys respecte al gener del 2020, quan es van produir 182 parts.

Una visita pediàtrica al CAP Creu Alta, en una imatge d’arxiu / VICTÒRIA ROVIRA

Aquest descens, però, no és causat només per la pandèmia. A Sabadell, s’ha produït una caiguda sostinguda dels naixements des de l’any 2008 -coincidint amb l’esclat de la crisi econòmica i financera-, quan van néixer a la nostra ciutat 2.633 infants. Des d’aleshores i durant els deu anys posteriors, només es va produir una tímida recuperació interanual del 3,01% l’any 2016, amb 2.154 naixements. Però la tendència ha estat a la baixa: entre el 2008 i el 2019 a Sabadell s’ha registrat un descens del 28,56% de la natalitat.

El descens dels naixements tampoc sorprèn els experts. “En cap cas ens plantejàvem un baby boom, com hi havia veus que anunciaven”, explica Joan Garcia, investigador del CED. El pronòstic del centre de recerca demogràfica és que el 2021 la fertilitat caurà en picat: “Tots els indicadors ens ho diuen”, sosté l’expert. Una edat mitjana de maternitat alta (32,32 anys segons l’Idescat), la inestabilitat i incertesa econòmica i sanitària i una fecunditat cada cop menor (l’índex de fecunditat a Catalunya és d’1,27 fills per cada dona) són elements que “poden fer decaure els naixements”, subratlla l’investigador.

Sostingut en el temps

L’evolució demogràfica fa anys que preocupa els experts, que alerten d’una desfiguració de la piràmide de població. La Covid-19 ha afectat els dos extrems de la balança, amb un descens dels naixements i una sobremortalitat (augment sobre la mortalitat de l’any anterior) que el 2020 va ser del 27% respecte al 2019. “Això es traduirà en un creixement negatiu de la població, també agreujat per la frenada de les migracions a la nostra ciutat”, destaca Garcia.

Tanmateix, des del CED pronostiquen que els efectes sobre la natalitat provocats per la pandèmia duraran més que els de la mortalitat. De fet, es preveu que l’esperança de vida decaigui un any a causa de la sobremortalitat, “però ràpidament es recuperarà”. El rastre social i econòmic que deixarà la Covid, però, serà més difícil de revertir.

Publicitat

Un patró històric

El control de la fertilitat és un patró de comportament que es repeteix a cada crisi de la història. “Un primer control seguit d’un boom de naixements en el període de recuperació”, explica Joana Pujadas-Mora, investigadora principal del Centre d’Estudis Demogràfics i professora agregada de la UOC. L’experta sosté que, davant de qualsevol crisi, es desplomen els naixements, però de forma diferent segons l’època històrica: “Anys enrere, es produïa un spacing. Els fills es tenien però més espaiats en el temps. Ara, la tendència és l’stopping, un o dos fills i prou”.

Ho exemplifica amb la pandèmia de la grip espanyola el 1918, en què el descens de la fertilitat va ser “molt evident”. O amb el baby boom que seguia a la fi de la Segona Guerra Mundial, coincidint amb l’època del capitalisme daurat. “Els períodes d’estabilitat i bonança econòmica impulsen els naixements”, diu. Ara sembla que moltes parelles s’estan ajustant el cinturó. Tanmateix, és una situació transitòria: “Quan passi aquest parèntesi, hi haurà un augment de la natalitat per l’efecte ajornament”.

Un part diferent

Però per a cada norma, l’excepció que la trenca. El Max és un nadó que ha nascut al Taulí enmig de la pandèmia, però els seus pares no ho volien ajornar més: “Per edat i per situació personal, era el moment”, explica el David, pare de la criatura. Tot i així, la resta de coses que envolten el part han estat ben diferents de com es podien preveure: sense visites a l’hospital i coneixent els seus familiars propers a través d’una videotrucada.

Com el Max, la resta de nounats han tingut el seguiment mèdic habitual posterior al naixement. Tot i això, en general la pandèmia ha fet disminuir les consultes de pediatria, ja que la combinació de les mesures de prevenció del coronavirus han evitat malalties com la grip o el virus sincitial respiratori entre els infants.

Però la saturació inicial dels CAPs també va fer que alguns pares i mares es dirigissin a consultes privades. La pediatra Francesca Esclusa Pagès, de la consulta sabadellenca Metges de Capçalera, assegura que “les visites han disminuït molt perquè no hi ha malalties. El coronavirus pràcticament no s’ha donat, si hem atès una cinquantena de casos, ja en serien molts”. Esclusa apunta que els nens tenen una immunitat “molt més alta” que els adults i subratlla l’alt compliment que fan de les mesures de prevenció de la malaltia. “Els que van a l’escola amb mascareta són molt més responsables que els adults”, assegura la pediatra, ja que “per ells és sagrat” complir les mesures de mantenir la distància, rentar-se sovint les mans, portar la mascareta ben posada i ventilar contínuament els espais.

Publicitat

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top