[Per Xavier Guerrero, químic i exregidor]
El 1992, la frase “It’s the economy, stupid” va esdevenir l’eslògan de la campanya que duria Bill Clinton a presidir els EUA. Llavors es va fer servir per destacar que el que era essencial era l’economia. Avui la repesco i adapto per destacar que el que és essencial és la llengua.
Aquest gener, Ciutadans (Cs) va portar al ple municipal sabadellenc una moció per –cito textualment– “rebutjar la discriminació lingüística de l’espanyol a Catalunya i garantir l’educació en totes les llengües oficials de l’Estat”.
Quan feia de regidor, vaig tractar força amb els regidors de Cs i puc dir que eren una oposició molt digna, i era fàcil arribar a acords amb ells, excepte, esclar, quan es tocava el tema nacional.
Els dirigents de Cs són gent intel·ligent i coneixen bé el país. Saben que el castellà no està discriminat i tenen a prop, d’exemple, milers de persones que han viscut tota la vida a Catalunya sense haver necessitat mai el català per a res, cosa que no seria possible al revés (viure només en català).
Cs sempre ha reclamat que l’ensenyament a Catalunya sigui com a mínim a parts iguals amb el castellà. El seu discurs seria creïble (discutible, però creïble) si també defensessin que els Policies Nacionals, els Guàrdies Civils i els jutges destinats a Catalunya haguessin d’expressar-se també en català; que les plataformes digitals que emeten a Catalunya ho fessin amb el 50% dels continguts en català i en els mateixos horaris; que els productes a les botigues estiguessin etiquetats també en català. I la llista podria seguir amb els cinemes, les revistes, la premsa, etc. Però no. Tots aquests camps en què el castellà té una majoria aclaparadora ja estan bé així per ells. És com ha de ser. Mai s’han queixat per aquest greu desequilibri. El problema sembla que és només que s’utilitzi el català com a llengua vehicular a l’ensenyament.
El perquè és fàcil: saben que la pervivència d’un sentiment nacional sempre està lligada a un nexe comú. En el nostre cas, aquest nexe comú no és una raça, una ètnia o una religió, com sí ho és a altres llocs, sinó la llengua i la cultura.
Per això aquesta obsessió seva perversa vers el català, que no és per ignorància, sinó per una campanya perfectament planificada.
La gent de Cs i, en general, tot el nucli pensant del nacionalisme espanyol, des de Felip V fins al franquisme i, actualment, els qui hi ha al darrere de Vox i de la fundació FAES, tenen clar que eliminar o reduir la llengua i la cultura catalanes a la mínima expressió, a un simple folklore regional, suposarà un cop mortal a les aspiracions nacionals catalanes, que obrirà la porta a la definitiva assimilació castellana, com ja va passar en el seu moment a altres territoris, com l’Aragó, o està passant actualment a bona part del País Valencià.
És això i no una altra cosa el que persegueix Cs en particular i el nacionalisme espanyol en general. No oblidem la ràbia amb què populars i socialistes han votat diverses vegades en contra que el català sigui oficial a la Unió Europea, condicionant els mateixos socialistes espanyols en el seu moment el seu suport a Martin Schulz (socialista europeu) com a president de l’Eurocambra, al fet que es desdigués de permetre-hi el català. Quina importància té que el català sigui oficial a l’Eurocambra? Cap. Però ells no ho poden permetre de cap manera.
El nacionalisme espanyol pot assumir –ja ho ha fet moltes altres vegades– l’extermini d’una cultura per preservar la integritat i suposada grandesa d’Espanya. Mentir i manipular per aquest motiu no els suposa cap dilema ètic, car hi ha un objectiu superior que tot ho justifica.
