[Per Josep Mercadé, periodista]
La cursa electoral del 14-F fa aflorar la por que les eleccions provoquin un increment dels contagis per coronavirus i es trenqui la tendència a la baixa que, amb penes i treballs, es va aconseguint dia a dia en aquesta tercera onada de la pandèmia. Ja és sabut que la por és el gran enemic (o amic, segons com es miri) d’unes eleccions. És aquell fet imprevisible que pot fer trontollar els resultats i desbaratar totes les previsions aparegudes a les enquestes prèvies.
Però hi ha una altra por, que és l’abstenció. Totes les forces polítiques que es presenten en aquestes eleccions fan crides a la participació, però és evident que no totes amb la mateixa intensitat. Una baixa participació de l’electorat també pot beneficiar alguna de les candidatures que es presenten. En aquests comicis se n’està parlant molt, de l’abstenció, i de les seves conseqüències. El més preocupant és si la poca participació és per la manca d’interès de l’electorat en allò que s’ha de decidir fruit d’un procés de desafecció.
Les xifres d’abstenció que apareixen a les enquestes publicades, si al final es confirmen, no diferiran gaire de la participació registrada els primers anys de les autonòmiques a Catalunya. Segons un estudi de la Fundació Jaume Bofill sobre l’abstenció a Catalunya entre el 1977 i el 1996, la mitjana es va situar en el 34,4%. A les primeres eleccions al Parlament del 1980, la participació només va arribar al 61,34%, i a Lleida i Tarragona es van quedar en el 59%.
En aquells anys, a Sabadell es produïa un fet molt curiós. A les municipals guanyava l’alcalde Antoni Farrés amb una alta participació dels electors. A les generals eren els socialistes que obtenien els millors resultats amb una baixa abstenció, i a les autonòmiques el president Pujol arrasava però amb una participació més migrada. Això s’atribuïa al fet que un segment de la població considerava que les eleccions al Parlament de Catalunya no anaven amb ells i això beneficiava els convergents d’aleshores.
Anys després, com és obvi, les circumstàncies són ben diferents de les d’aquell moment. I justament aquestes eleccions posen de manifest que, malgrat la situació provocada per la pandèmia, hi ha moltes coses que estan en joc. També s’ha posat a debat el dret de vot de la persona contagiada. Està clar que fins diumenge hem de conviure amb aquesta doble por. Però, malgrat tot això, el que no ens ha de fer por és que els resultats perdin la seva legitimitat.
