Oci i cultura

La ciutat envaïda o la ciutat renaturalitzada?

Maqueta d’‘Estat de Setge’ / LLUÍS FRANCO

Si les exposicions maridessin amb una cançó, avui tocaria escoltar Antes que el mundo se acabe. Estem al maig del 2020, a punt de sortir del confinament global, quan el cantant de Calle 13 publica aquest tema. 

Un fil invisible connecta els versos de Residente amb l’exposició Apocalipis Now, recentment inaugurada a l’Acadèmia de Belles Arts. L’artista, Nathalie Rey, proposa tres instal·lacions que visualitzen camins per la fi del món –almenys, tal com l’entenem avui dia–. 

Animals i flora a la ciutat: ells o nosaltres

La primera –i potser més potent– es diu Estat de Setge i ens mostra una ciutat envoltada d’animals. Amants de la destrucció de les ciutats com som els espectadors del segle XXI (especialment si és Nova York), ens queda el dubte: els animals venen a envair la ciutat o senzillament volen recuperar el seu espai?

Rey s’acosta a temes durs amb l’estètica d’un conte infantil 

No cal res més que mirar enrere i tornar a visualitzar els ànecs del parc Catalunya passejant tranquil·lament per l’Eix Macià. Fins i tot entrant a la botiga de Benetton! Cabirols al riu Ripoll, l’estrepitós pul·lular dels ocells a cada pati de Sabadell… 

Insòlita estampa a l’Eix Macià, duraNt el confinament / VICTÒRIA ROVIRA

“Vaig desenvolupar la idea durant el confinament”, explica Nathalie Rey (Saint Germain en Laye, 1976). “M’agrada acostar-me a temàtiques dures a la meva manera, com si fos un conte”, afegeix. A més de la maqueta a terra, hi ha afegit un “fals streaming” que amplifica la imatge i n’augmenta l’escala, precisament a la de la mirada humana. També l’acompanya d’un llibre infantil que emet sons d’animals.

Fukushima

La segona intervenció és una col·lecció de dibuixos fets a llapis que representen el desastre nuclear de Fukushima (al Japó, l’any 2014). “Volia mostrar el fet radioactiu, però són unes imatges que generen distanciament, que no ens toca de tan de prop”, explica Rey.

Així que introdueix un element aliè, que contrasta i crea un xoc visual (i emocional): la imatge siluetada i a color d’un peluix infantil. “Aquell amb el qual jugaven les meves germanes petites”, desxifra l’artista.

Sèrie de pintures Fukushima / LLUÍS FRANCO

De fet, l’estètica de la fragilitat i la innocència li serveixen com a estratègies per introduir la condició emocional en la dimensió política. 

Finalment, presenta Liquidació per tancament, una intervenció sobre les estratègies comercials a les ciutats, amb els animals altra vegada com a protagonistes. En aquest cas, els ossos. “És una obra que s’ha anat generant sense que jo sabés quina seria la forma final que tindria”, reconeix Rey. 

I és que la instal·lació té com a origen una conversa real de WhatsApp entre la mateixa Rey i un amic seu. El conjunt de la mostra està comissariada per Mercè Alsina.

Comentaris
To Top