Ànecs del parc Catalunya passejant per l’Eix Macià, cabirols a la vora del riu Ripoll, que baixa amb l’aigua cristal·lina, el cant dels ocells se sent millor que mai i les males herbes creixen al ciment. Els animals han guanyat un cert territori allà on els humans hem desaparegut. Però la fauna i la flora estan recuperant el seu lloc, com si es tractés d’un escenari postapocalíptic? És un canvi significatiu? Naturalistes i ornitòlegs de l’ADENC i de l’Ajuntament de Sabadell ho analitzen.
Ànecs passejant per l’asfalt de la ciutat / VICTÒRIA ROVIRA
Tot és més matisable. “Els animals no entenen la divisió entre ciutat i espai natural, ni que l’espai públic estigui dissenyat per l’humà”, explica Joan Cuscó, president de l’Associació per la Defensa i l’Estudi de la Natura (ADENC). Per això, en situacions de tranquil·litat i el silenci, com succeeix amb el confinament, és potencialment més fàcil que la mobilitat animal augmenti. També passa amb els senglars a zones periurbanes, amb els ocells al cel i els insectes als nostres balcons… La biodiversitat té més potencial.
Però abans d’aprofundir-hi, un matís, avisa Cuscó: “Molts dels vídeos que ens arriben aquests dies són fake news”. Per exemple, no hi ha hagut dofins al port Olímpic de Barcelona (era Itàlia i probablement estava gravat en el pas- sat), tot i que el vídeo ha tingut un gran recorregut. Ni uns cérvols passejaven pel mig de Castellar de n’Hug.
Ara bé, i tornant a Sabadell, els ànecs de coll verd sí que van sortir de ronda per l’Eix Macià. Segons Xavi Escobar, educador ambiental de l’ADENC i ornitòleg aficionat, els ànecs del llac del parc Catalunya “aprofiten que ara no hi ha trànsit de cotxes per anar a buscar aliments pel voltant i durant el dia”. Ara bé, matisa, abans també ho feien, però de nit. Pel mateix parc i desplaçant-se cap al riu Ripoll, on buscar cucs, caragols, herbes… En el cas del cabirol al riu Ripoll, vist pràcticament a la desembocadura del riu Besòs, Escobar assegura que tampoc és un fet del tot extraordinari. “El cabirol, igual que el senglar, està en expansió. A Sant Llorenç, de fet, n’hi ha una bona població. I es mou cap a Collserola, amb una autopista natural que és el riu Ripoll”, contextualitza. La diferència és que abans era un moviment nocturn, mentre que ara també s’ho pot permetre de dia, perquè no hi ha pressió humana a la llera del Ripoll. Guineus i teixons també podrien viure aquests dies mo- viments similars, gràcies a la tranquil·litat i el silenci en aquests connectors biològics.
De fet, el Ripoll acollia fins ara –cada dia– desenes de runners, bicicletes, ciutadans que passejaven el gos… Però la tranquil·litat possibilitarà que els ocells nidifiquin en aquesta zona, fins i tot aus com el corriol petit. Una conclusió, però, en aquest relat: “Són canvis momentanis. Quan tornem al carrer, malauradament, ells marxaran i tot tornarà com abans”, diu Escobar.
La vida també ha esclatat al cel, com és notori tot just aixecant la mirada / VICTÒRIA ROVIRA
El cant dels ocells es multiplica
“No has sentit els ocells?”. La sorpresa és majúscula en bona part de la ciutadania. “N’hi ha més que mai!”, se sent dir aquí i allà. Sembla que la presència d’ocells a Sabadell (i qualsevol municipi de la comarca) s’hagi multiplicat. I que sigui gràcies al confinament. En part és així. Però amb matisos.
El primer factor és que tenim més estones mortes i utilitzem més els balcons i patis. “Així que ens adonem de coses que abans no vèiem i això està molt bé!”, diu Escobar. Cuscó hi afegeix: “Està molt bé anar al Rodal o a Collserola a observar la natura, però des de casa, des del nostre balcó, també hi tenim molt a observar”. De fet, l’ADENC ha llançat una campanya a les xarxes socials per tal que la ciutadania comparteixi les observacions a les llars (#NaturalismeDesDeCasa).
El segon factor que explica per què estem sentint més i millor el cant dels ocells és el silenci. De fet, el trànsit de cotxe dins la ciutat ha caigut una mitjana del 64%. I, evidentment, té una afectació sobre el soroll, sent els cotxes la causa principal de la contaminació acústica en trama urbana. Ara que hem pagat el motor i regna el silenci al carrer, és més fàcil sentir el cant dels ocells. I per això, moltes persones s’han despertat aquests dies amb el seu xiuxiueig. Joan Gual i Martí, cap de l’àrea de Parcs i Jardins de l’Ajuntament de Sabadell, també corrobora que actualment està essent molt més fàcil observar ocells. “Hi ha espècies que normalment es queden més cap al Rodal i que ara s’estan atrevint a entrar més dins de la ciutat. Aquests dies estem veient molt fàcilment puputs, gafarrons, estornells, merles, raspinells, tallarols…”, explica Gual.
Hi coincideix l’època de migracions i la primavera
El pas migratori d’ocells és un tercer element. “Hi ha un augment d’espècies que venen de l’Àfrica: orenetes, falciots, ballesters… I són molt visibles, ja que els veiem al cel colant i xisclant, buscant insectes per menjar”, explica Escobar. També s’han vist a Sabadell ocells migrants de gran mida, fent la lletra V, com cigonyes, corbs marins, àguiles i falcons. Però és que a més ha esclatat la primavera. “Ara és el moment en què canten, busquen parella i delimiten l’espai”, afegeix l’ornitòleg.
Aquest silenci i esclat de la biodiversitat empeny els ocells a expandir la seva zona: de la part alta dels arbres a la part baixa; de carrers abans freqüentats a ara silenciats, etc. Per tant, és possible que enguany nidifiquin en espais poc freqüents (ara justament és temporada). “Però serà un problema, ja que quan els humans tornem a sortir al carrer, els ocells pensaran: però què he fet jo posant el niu aquí?”, exposa Escobar. Una trampa. “Està bastant clar que els ocells que ara treuen el cap sense mirament tornaran al seu lloc quan això acabi”, conclou.
El Ripoll baixa amb un bon cabal i l’aigua cristal·lina / VICTÒRIA ROVIRA
Els ecologistes temen abocaments il·legals al riu Ripoll
D’altra banda, existeixen dubtes sobre les conseqüències ecològiques del confinament sobre el riu Ripoll. I és que l’aturada de la indústria hauria de comportar una millora de la qualitat de l’aigua. La conca del Besòs, a més, encara té una certa reserva hídrica pel temporal Glòria. I el Ripoll baixa amb un bon cabal i l’aigua és més diluïda, notant-se que l’aportació de depuradores i abocadores és menor. Més transparent i sense fer pudor.
Ara bé, l’ADENC sospita que algú podria aprofitar la solitud d’aquests dies per deixar anar residus i fer algun abocament il·legal. “També hi ha la preocupació que les desinfeccions dels espais públics en excés puguin arribar a ser tòxiques”, afegeix Cuscó. Però a causa del confinament forçós, no poden fer proves in situ per fer seguiment de l’estat ecològic del riu.
En tot cas, des del pas gegant de la implantació de depuradores cap a l’any 2000 (fruit d’una directiva europea), no hi ha hagut millores substancials en la qualitat de l’aigua del Ripoll, segons han detectat successivament els seus estudis. De fet, els rius han estat tractats com si fossin abocadors a l’aire lliure durant dècades. L’accident de la fàbrica Montornès fa tan sols tres mesos va ser profundament perjudicial per a l’ecosistema del Parc Fluvial Besòs.
L’herba i les flors salvatges creixen a tot arreu i demanen que no es retiri immediatament / VICTÒRIA ROVIRA
La mala herba creix al ciment i afavoreix els insectes
L’àrea de Parcs i Jardins de l’Ajuntament ha detectat el creixement de gespa i males herbes a zones on abans no en creixia, per la falta d’activitat humana. “La natura s’està obrint camí a paviments on abans no deixàvem que pros- perés, a causa de les neteges constants de paviment o pel pas continuat de la gent”, explica Joan Gual i Martí. Aquest fet afavoreix que hi hagi més flors i llavors a la ciutat i alhora serveix perquè hi hagi més insectes, ocells, plantes… Tant és així que no segar algunes zones per deixar que creixin més les herbes és una tècnica que fa anys que s’utilitza a Sabadell.
Clarament han detectat més insectes a parcs i jardins: “En part coincideix amb la primavera, però també amb el fet que hi hagi més herbassars que fan de refugi, més flors, més aliment…”, explica el cap de Parcs i Jardins.
Per la seva part, el president de l’ADENC assenyala que s’adheriran a la campanya Males herbes, per demanar als ajuntaments que no retirin immediatament les flors i herbes salvatges que han crescut aquests dies. I exposa: “Volem que els infants en puguin gaudir”.
