FOTOS | Històries amb final feliç: “Adoptar animals transforma vides”

De les gàbies de la protectora d’animals de Sabadell a dormir panxa amunt al caliu d’una llar. Les parets de la protectora d’animals són testimoni d’històries de desídia i patiment, però també de grans victòries compartides cada cop que un dels seus residents troba una llar. “Quan un animal troba la seva família, ho vivim amb molta il·lusió, mereixen una segona i tercera oportunitat”, exposen fonts de la Lliga Protectora d’Animals de Sabadell.

I aquest any han estat moltes històries amb final feliç. “Adoptar animals transforma vides: les seves i les de les nostres”, coincideixen les famílies adoptives d’en Tilly, la Medusa, en Rori, en Chup i la Dakota, gossos i gats que han sortit de les gàbies de la protectora aquest any. En total, el primer quadrimestre de l'any s’han registrat 210 adopcions, un 34,2% més que el mateix període de l’any anterior. 

El cas del Tilly és una història de superació: vivia a un hort i tenia prohibida l'entrada a casa. Tant és així, que un mes després de viure a la seva llar encara espera rebre ordres de la Lorena, la seva propietària, per poder entrar-hi. Ara bé: "És un gos té moltes ganes de viure, que s'ha fet a nosaltres molt ràpidament". 

Els que ho tenen més complicat són els gossos considerats potencialment perillosos (GPP) i els d’edat més avançada o amb problemes de salut. Però aquest 2025 també ha estat l'any de la sort d'alguns d'ells. La Medusa feia quatre anys que vivia a la protectora i mai ningú no s'havia interessat a adoptar-la i, fa un mes i mig, torna a néixer al costat de la Mireia i la seva parella. "Mai no havia tingut cap gos, però feia temps que volia adoptar. Veig que ara està feliç, ha encaixat genial amb nosaltres", exposa la propietària, que assenyala que ha rebut molt suport per part de la protectora de Sabadell, i se'n fa creus cada cop que pensa que ningú no se la va mirar. 

També la Dakota, una gossa de 8 anys considerada GPP i que pateix leishmània i un passat de por i reactivitat: quan l’Esther va anar a la protectora el març del 2024, ho va fer per apadrinar el gos que més ho necessités. Un any després, van decidir adoptar-la. Volien que la Dakota conegués l’amor d’una llar: ara, és una gossa que juga, que socialitza, que aprèn. “Els gossos catalogats com a perillosos només necessiten amor i una oportunitat".

D'altra banda, en Marc Merino és un jove sabadellenc que sempre ha conviscut amb gossos adults, però amb la Zelda i en Ganon ho ha fet des de cadells. Tots dos tenen un passat dur: la Zelda va ser rescatada plorant dins un pou, i en Ganon vivia tancat en un cobert, i ell els va adoptar en una protectora. Per ell, tenir gossos no és un acte de caritat, sinó de coherència vital: “Són part de la meva família”.

L'èxit de Momotaro Cat Cafè

El refugi va tancar l’any 2024 amb la xifra més baixa d’entrades d’animals (733) de la darrera dècada, i un increment sostingut de les adopcions i recuperacions (651), que també dibuixa un horitzó esperançador per al 2025. El primer quadrimestre del 2025 ja apunta a un nou any d’èxits. Entre gener i abril s’han registrat 210 adopcions, un 34,2% més que en el mateix període de 2024 (158). Les entrades d’animals es mantenen pràcticament iguals (176). 

Una de les claus d’aquest canvi de tendència té nom propi: Momotaro Cat Cafè, el primer cafè on hi viuen gats de la protectora per adoptar. Des de la seva obertura el desembre de 2024, més de 30 gats han estat adoptats. Com la Rori i el Chup.

L'Izan i la Natalia van entrar per casualitat al Momotaro Cat Cafè. Allà, la Minie —ara Rori—, de 10 anys, els va escollir a ells. Malgrat ser poruga, va sortir de sota la manta i es va acostar a acariciar-los com si ja es coneguessin. Una història similar van viure en David i l'Elsa, quan la filla de la parella va conèixer en Chup, un gat poruc de nou anys al que li faltava un ull, i ara forma part de la família. "És superagraït, només vol carícies", explica en David.

Tant la Rori com en Chup havien viscut en casa fins que, per problemes de salut de les propietàries van arribar a la protectora. Ara, ja no esperen ser escollits.

FAQS sobre l'adopció

Quins requisits he de complir per adoptar un animal?

Per adoptar, cal: ser major de 18 anys. Garantir una bona atenció a l’animal durant tota la seva vida. Complir les ordenances municipals sobre tinença d’animals. Abonar una quantitat mínima per cobrir les despeses veterinàries.

En quines condicions s'entreguen els animals de la protectora?

Tots els animals s’entreguen esterilitzats, vacunats, desparasitats, identificats amb microxip, amb proves veterinàries fetes (test de leishmània per gossos, i leucèmia/immunodeficiència per gats).

Què he de pensar abans de decidir-me a adoptar? 

Si estàs disposat a comprometre’t durant tota la vida de l’animal, si disposes dels recursos econòmics per mantenir-lo, si tens temps, espai i estabilitat per cuidar-lo, com afectarà la convivència si tens nens petits o altres animals, què faràs amb l’animal durant les vacances o viatges i si tens previst canviar de casa en els pròxims anys.

Quant costa adoptar? 

L’adopció comporta una aportació per cobrir despeses veterinàries.Els animals de més de 10 anys s’adopten amb cost zero.

Com puc contactar amb la protectora?

Pots trucar al telèfon 937 267 227 durant l'horari d’atenció al públic, i de 10 a 13 h al matí o enviar un correu a protectora@protectorasabadell.org. Els horaris són de dilluns a divendres de 15-18 h i dissabtes, diumenges i festius, de 10:30 a 13:30 h. Està ubicada a la ctra. de Caldes, km 24,2 (davant del Santuari de la Salut). 

Puc col·laborar-hi d'altres formes?

La Lliga Protectora d’Animals de Sabadell es financia en bona part gràcies a la contribució econòmica dels seus socis, amb una quota mínima de 6 euros mensuals. També pots sol·licitar ser voluntari –quan s'obrin places– o apadrinar un animal per col·laborar en la seva manutenció i visitar-lo.