El PSOE està en un atzucac i amb ell tota l’esquerra, el regne d’Espanya i vulguem o no el futur de Catalunya. S’han dit moltes coses. Em voldria centrar en un aspecte del problema: en l’aspecte més personal. Fa molts anys, una amiga dirigent del PSOE em va dir que la política al més alt nivell fa que “cada día sea el último”. I la gent hi dedica milers d’hores, de fet, totes les hores. I acaba sense tenir temps de llegir, d’escriure i de debatre. Es rodeja de gent que li fa la pilota i entren en l’efecte túnel. Els sembla que van a un ritme superaccelerat. Els dirigents poden parlar i reunir-se mil vegades en un dia, cada dia de la setmana, inclosos caps de setmana. Però aquesta mena de relació és altament tòxica. En realitat, ningú sap res de ningú. Tot és superficial. Molt superficial. I això és una droga que atrapa quasi tothom. Un dirigent del PSOE em va dir una vegada quan li deia que s’agafés una temprada de repòs: no ho puc deixar pas.
El segon aspecte és que crec que no es pot ser d’esquerres i pagar per practicar sexe. No em refereixo aquí al debat sobre la prostitució, que és una altra cosa. No tinc espai avui. Pagar per sexe és el símptoma de tenir greus problemes d’empatia amb les dones (amb la meitat de la població) i de tenir greus problemes no diagnosticats de psicopatia. I encara menys dirigir un partit d’esquerres o dirigir institucions públiques. En aquest cas, tot i veure’s mil vegades al dia, Pedro Sánchez, en el millor dels casos, no sabia res dels dos secretaris generals del PSOE, ni que anaven de putes, ni que robaven. És una crisi total. Així com Íñigo Errejón va liquidar el projecte Sumar, aquí el PSOE ha liquidat la meitat del seu electorat.
Que a la dreta no li afecta la corrupció dels seus líders? És clar, per això és dreta. A més, tenen un estol de jutges d’extrema dreta que els exoneren sempre. El votant d’esquerres té una escala de valors èticament superior i l’afecta molt. És bo. No sé com s’ha de fer, però necessitem líders d’esquerres amb vides personals raonables, sabent que tots tenim un all o una ceba i els que es pensen que no, en tenen tres, d’alls i de cebes. Han de tenir temps per a ritmes més pausats per cuidar entorns saludables, en què existeixi la relació de tu a tu, en què pugui aflorar la franquesa, la crítica. I una darrera consideració que va explicar en una classe de nocturn d’història de la UAB un gran historiador català viu. Per canviar el món necessites saber com funciona l’Estat. Però la gent que ho acaba coneixent molt és que ha acceptat les regles del joc, si no, no hi hauria entrat, però és clar, ja no pot canviar res. L’Estat té moltes lleis que mai es compleixen excepte quan es vol liquidar algú heretge. Estaven espiant aquests colla de Pedro Sánchez des de fa més de 10 anys. Per què no ho van dir abans a la justícia? Aznar va dir: “Quien pueda hacer algo, que lo haga”. I així ha estat. Que Déu ens agafi confessats.